Pluja de regals
Carles Figuerola, periodiste
La Columna amb Carles Figuerola: 'Pluja de regals'
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Alcoi
El cicle de Nadal sempre s’acaba amb el millor moment, la vinguda dels Reis, una espera que es feia llarga per als xiquets i xiquetes d’abans. Ara és ben diferent, assistim a l’època dels dos per un, Nadal i els Reis, un fum de regals en només onze dies de diferència.
Potser, el Pare Noel haja deixat els millors obsequis, però ningú l’ha vist pel barri. Tot i això, no té la mateixa força ni càrrega sentimental que els Reis Mags a Alcoi, on es comparteix una il·lusió col·lectiva amb la vinguda de Melcior, Baltasar i Gaspar.
El que ha canviat al llarg dels 140 anys de la visita dels Reis de l’Orient han sigut els gustos dels menuts.
Joan Valls deia en un ban: “duen muntons de joguets...Porten pilotes i nines, avions mecannos, trens, cuinetes i jocs de màgia, bicicletes, cavallets. ”Ara, el joguet perd la partida davant el monstre de les pantalles. Els xiquets i les xiquetes l’abandonen als nou anys i als onze ja s’endinsen en els mòbils. Tot un problema a llarg termini perquè s’ha comprovat que el joc pot proporcionar un equilibri en l’etapa adulta a aquells menuts que han aprés jugant i a més els ha servit per a traure una imaginació desbordant.
La vinguda dels mags pot ajudar a preservar i reivindicar el joguet més tradicional i, si és possible, educatiu.
Armando Santacreu escrivia en un ban que els Reis no discriminen i endevinen el gust de tots , “perqué tenen tacte i ull”.
Isabel Clara Simó va explicar el que sentien quan estaven a prop d’Alcoi. “Quan veuen la ratlla noble de Serra de Mariola, riuen, ploren; s’emocionen”.
L’escriptora alcoiana insistia que a més dels joguets, porten més coses.
“Que hi haja fraternitat, amb una exigència doble :ser cultes i en llibertat.”
Com molts han vist, han escrit i han sentit, és la nit més màgica i cal aprofitar-la.
