Els tios d’IKEA

Alcoy

Spain is diferent! Som del que no hi ha! Entropessem dues vegades amb la mateixa pedra! Som especialets.
Són algunes de les definicions que ens caracteritzen i per les que, fins i tot i de vegades, ens sentim orgullosos o identificats. Un orgull un poc estrany si ens comparem amb els europeus més avançats, que són pràcticament tots excepte nosaltres.
Ho dic perquè tots hem viatjat una mica, i hem vist com en la civilització la gent no tira els ‘cigarros’ o els papers a terra, o els gossos sempre estan cordats i no es fan ‘popó’ a la vorera del carrer. Per allà no criden pel carrer i les motos no et rebenten els timpans circulant ‘trucades’ i a tota llet.
Bo, pot fer gràcia açò. El que no fa tanta gràcia és quan a uns 40 kilòmetres de casa moren 223 persones i la raó principal de la tragèdia té a veure amb el lloc on construïm les cases. Se sap de tota la vida, hi ha cases a la vora dels rius i dels barrancs. I no reaccionem ni a la tercera vegada que una riuada assola València en l’últim segle. Fa igual, com que fins d’ací a 50 anys no torna a passar!
L’altre dia em va caure la cara de vergonya en veure un reportatge d’ÀPUNT on explicaven que l’IKEA de Sedaví va salvar 700 vides el dia de la DANA. Són les persones que estaven dins en aquell moment. I les van salvar perquè els suecs fan les coses bé… bo, normal. Resulta que quan van decidir construir la botiga a València van consultar l’urbanisme i van veure (és una qüestió pública) que eixe poble està construït sobre una zona inundable. I per això van invertir prou diners a fer la botiga elevada i no a nivell de terra. Fins i tot l’aparcament no és subterrani. En fi, que no sé si és per ser suecs o espanyols, però hi ha diferències educacionals que salven vides.
Costa tant fer les coses bé?