Una mica d’atenció, relaxació i menys mòbil

Alcoi

Transite últimament pel costat salvatge de la vida (que diria el gran Lou Reed), reflexionant (com sempre) sobretot allò que m'envolta. I no deixe de pensar en la importància del descans i d'aprofitar els detalls de la nostra existència. Vellea pura, que diria aquell. En realitat, estic fins als pebrots del mòbil i de l'addicció que ens han clavat sense voler i sense adonar-nos. Tampoc és pla de posar-se paranoic, ni conspiranoic. Perquè som addictes al que som addictes perquè volem.
Però açò del mòbil em preocupa molt. No tant per mi, que encara se discriminar el que és passar un dia agradable i silenciós a la Serra de Mariola, i sí més bé pels nostres menuts. Ells no són conscients de l'addicte que són a les pantalles, i el que és pitjor, quasi no poden valorar el que és estar sense eixos horrorosos aparells, perquè si van a la serra, ho fan amb el mòbil.
No sé en què acabarà tot açò i si d'ací a poc començaran a obrir clíniques de desintoxicació de pantalles. Els experts ho adverteixen, la cosa està 'muy malita'.
No faig més que somiar amb espais lliures de cobertura, tauletes i pantalles. Ja sé que la decisió és unilateral, però ens hem clavat en un embolic difícil de controlar. Perquè si no ets a les xarxes, no existeixes, no t'assabentes de les coses, no et criden, no et socialitzes. Hem passat de baixar al carrer a jugar amb els amics a esperar que et convoquen pel whatsapp.
I en aquest ambient de xiulits, fotos i stories, ens hem de plantejar aturar-nos i fixar l'atenció en allò que realment volem. Després, buscar i trobar com arribar a la relaxació i a la contemplació, i al llibre, i a la música. I sobretot, a explicar els que venen darrere, que la Naturalesa per si a soles és ja una fotografia, un soroll i un lloc on experimentar. El mateix que el mòbil, però real.