Un peix de terra endins (Sempre en el record, Juli)

Reconec que el coneixia poquet. Però a Juli Mira des del primer minut que el coneixies ja veies que era un bon home. Mentre venia al teu encontre ja notaves la seua bonhomia, la seua calma, la seua pau, el seu saber estar. I arribava el moment en el qual parlava. El moment en què els sons eixien per la seua boca, baix d'aquell bigot tan característic. En eixe moment, el temps es parava. Eixa veu profunda, compassada, omplia tots els racons del lloc on et trobaves. Ja fora en plena plaça d'Espanya el dia 1 d'abril o en el patí de butaques del Teatre Calderón durant la representació de 'Júlia' en eixa veu en off com a Pepet de l'Olla donant-li consells a la seua jove filla. Imagineu-vos quan vaig tindre el privilegi de conversar amb ell durant més de 40 minuts en un dels programes de Soc Alcoià per aquesta casa, Radio Alcoy, farà un parell d'anys. Confesse que no soc de tornar a escoltar les entrevistes que faig, no m'agrade mai, però en aquesta ocasió ho vaig fer. Ell es definia com un peix de terra endins, és a dir, li agradava molt el mar, però explicava que quan entrava pel port d'Albaida des de València i veia les primeres de muntanyes de les serres de la Mariola i la Font Roja se li eriçava la pell. Jo li comentava que en tots els que havia parlat sobre la seua persona, coincidien en el fet que treballar en ell era fàcil, era genial, i Juli m'explicava la importància de treballar en equip, d'ajudar a les persones que tenies al voltant perquè el resultat final fora el millor possible. I a fe que ho aconseguia. No citaré totes les seues obres de teatre –encara que el recorde molt en 'Las manos de Urídice' amb Adolfo i Ximo- ni les sèries de televisió, ni les pel·lícules, ni els doblatges, perquè no deixaríem espai en aquest informatiu. Tampoc els premis que va rebre, dels més importants en els últims anys en l'àmbit valencià i alcoià. Però si vull citar una última frase. I no és seua, sinó d'una neta. Com va dir en l'emotiva cerimònia familiar de comiat: el millor paper de Juli no el va fer al cinema, ni a la tele, ni tan sols sobre els escenaris, el millor paper el fer com a pare i iaio, i jo dic més, el va fer com a persona.