Alcoi sota la Dictadura

Alcoy

El 14 de setembre de 1923 el governador militar d’Alcoi Francisco Sosa publicà un ban declarant l’estat de guerra. Era molt breu, de només quatre articles, però molt contundent. Declarat l’estat de guerra a la ciutat, assumia també el comandament civil i implantava la censura en Telègrafs, Telèfons i premsa. Prometia castigar severament qui propalara notícies alarmistes i quedaven subjectes a la jurisdicció de guerra els delictes de rebel·lió o sedició, els atacs armats als trens, la pertorbació de l’ordre públic o contra la llibertat del treball.

El governador militar, de totes maneres, confiava que la vida quotidiana continuara amb completa normalitat i tranquil·litat habitual, i per a això apel·lava a la «sensatez y nobleza de carácter del pueblo alcoyano».

El 30 de setembre el rei decretava la dissolució de tots els ajuntaments, per la qual cosa s’havia de constituir un nou ajuntament, presidit per un nou alcalde, Enrique Albors Raduán, i un cos total de 25 regidors. Figuraven en esta corporació els tinents d’alcalde Enrique García Peidro, Miguel Jordá Botí, José Miralles Oliver, Luis Berenguer Sempere, Vicente Soler Tormo i Miguel Olcina Sempere.

La primera sessió municipal va ser presidida, lògicament, pel governador militar, qui, com a primera mesura, va haver de rebutjar la renúncia presentada per l’alcalde Enrique Albors, qui va al·legar ser creditor de l’ajuntament. Per a descartar la seua renúncia, el militar justificà que la llei el que prohibia és que no foren elegits alcaldes els qui tenien deutes, però no els creditors. Així que Enrique Albors va haver d’aguantar i ocupar l’alcaldia.

Com va ser rebuda a Alcoi la notícia del colp d’estat? Doncs, bé, perquè com que l’única premsa que va sobreviure era la conservadora, la suspensió del règim constitucional va ser ben rebuda. Així, el periòdic catòlic «La Voz del Pueblo», retolà la notícia amb una gran capçalera («Filosofía de un gran acontecimiento»), acompanyada de significatius títols al llarg de l’editorial: «Hemos ganado en prestigio», «Ha ganado la Hacienda nacional» (al·legant que la dictadura havia suprimit els càrrecs de president del Consell de Ministres, els ministres i tots els governs civils), «Ha ganado el orden social», «Ha ganado la decencia», «Ha ganado la rectitud» i «Ha ganado la justicia». L’editorial es tancava gràficament amb els crits: «¡Viva España! ¡Viva el Ejército español!».

Únete al canal de WhatsApp de la SER

La premsa conservadora també veia que la dictadura permetria acabar amb els vicis, així que potencià la seua campanya antialcohòlica amb el lema «¡Abajo el café licor!», símbol en aquells dies de la decadència de la classe obrera alcoiana i dels mals generalitzats del proletariat local.

Per als anticonstitucionalistes, la dictadura també era ocasió per a exterminar el caciquisme polític i els «endolls». Així feien córrer per Alcoi un popular poema satíric al·lusiu a la situació:

«Si vas a Madrid / a Salvatella a consultar, / no le pidas ningún momio / porque «eso» se acabó ya».

També corrien rumors que diversos alcoians influents cobraven des de feia anys sous de l’Estat i del municipi.

Per la seua banda, l’Església es va sumar, encara que de manera prudent, a la dictadura, i així, el llavors arquebisbe de València efectuà una crida als fidels animant-los «a cooperar en la noble empresa con la práctica de sus virtudes ciudadanas, uniendo a ellas el ejercicio de la abnegación y la penitencia». Per a aconseguir-ho, disposà la celebració d’un tridu del 12 al 14 d’octubre.

I, malgrat tot, la vida seguia, i així el 24 d’octubre actuava en el nostre Teatre Circ el notable guitarrista Andrés Segovia en el curs de la seua gira mundial, contractat per l’Associació de Cultura Musical, el delegat de la qual era Rafael Casasempere Moltó. El solista interpretà entre altres obres, les de Tárrega i Albéniz, autors també molt coneguts a Alcoi, on havien vingut anys anteriors.

Fotografia: Hemeroteca històrica municipal d’Alcoi (BIVIA)