Dia d'ànimes
Recordem els nostres costums en Tots Sants en record dels familiars difunts
Cròniques Alcoianes - Día d'ànimes
07:46
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Alcoy
Abans que la festa aliena de Halloween arrasara amb els nostres costums de Tots Sants, aquests dos dies tota la gent celebrava misses en record dels seus familiars difunts, visitava els cementeris per endreçar els nínxols, posar flors o omplir les jardineres. En algunes poblacions, feien un respons per tots els difunts. També en algunes cases resaven el rosari. Després de sopar, també era costum contar històries d’apareguts i contes d’ànimes en pena, assassinats, fets macabres o anècdotes dels familiars difunts. També era costum a Alcoi i a moltes poblacions representar obres teatrals relacionades amb la mort, sobretot el «Don Juan Tenorio».
En totes les cases, i sobretot per part de les dones, s’encenien les «animetes» en record dels difunts de la família, i normalment també col·locaven les fotos dels seus difunts davant de cada «animeta». Les «animetes» —que algunes dones majors, que ja havien perdut el significat original de la paraula, li deien «minetes»— o «palometes» eren uns xicotets flotadors de suro amb una metxa de cotó que suraven sobre oli i aigua d’un recipient, com una tassa o un got.
Segons l’etnobotànic Daniel Climent, la denominació de «palometa» té els seus orígens en l’Antiguitat clàssica i la idea que la papallona era l’ésser viu que eixia per la boca quan una persona moria portant la seua ànima.
També era molt popular la creença que aquest dia les ànimes tornaven a la casa on havien residit quan eren vives. La família quan s’alçava de dormir feia de seguida el llit perquè les animetes els tingueren preparats per a descansar. Hi havia altres que també paraven taula esperant la visita del difunt. També era costum deixar encesos tots els llums de la casa esperant la visita dels familiars difunts.
La gent dels pobles valencians recordava també pràctiques d’espiritisme. Molta gent de la comarca fa referència a la importància que l’espiritisme tenia a Alcoi, i que d’ací s’havia estés a la resta de pobles. El fet cert és que en la major part de les grans poblacions valencianes s’havien fundat cercles espiritistes des de finals del segle XIX. L’extensió de l’espiritisme va culminar amb la celebració d’un congrés a Barcelona en 1888, on van participar uns dos mil assistents en representació de més de 50 societats espanyoles. El rebuig al poder clerical va permetre que l’espiritisme es convertira en una religió «alternativa» i que acollira reunions, enterraments civils i mítings conjuntament amb socialistes, anarquistes i, especialment, amb lliurepensadors i feministes, com era el cas d’Amalia Domingo Soler.
