La batalla de l'endemà
Jesús Trelis, director de Las Provincias
La Columna Jesús Trelis (28/09/2022)
02:24
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1664347457225/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Alcoy
Deia Cesare Beccaria que la felicitat consisteix en tindre bona salut i mala memòria. I és veritat, en part. El que diu de la salut, absolutament. De la memòria, depén. Hi ha coses, molt emocionals, que s'han d'oblidar per tirar endavant. Però hi ha altres, i potser ací hem de parlar de la memòria col·lectiva, que hem de recuperar, salvaguardar i mantindré amb vida. La memòria del que érem fa centenars d’anys. I també, la d'aquells que encara estan vius i tenen, als seus ulls i cor, records del que ha sigut l’últim Alcoi.
Per això, del que va viure la ciutat el passat cap de setmana amb la Fira Modernista, no em quede tant en l’èxit ‘sarao’- que diríem de forma col·loquial-; sinó amb l'essència de la història. En què, amb un esdeveniment d’eixes característiques, el que fem és desempolsar del passat el que vam ser; el que ens ha permet estar ara on estem. Perquè la ciutat que avui viu i ens manté amb pols, possiblement li deu molt al que va esclatar amb aquell temps de revolució industrial i creativitat: ferro i lletres, pinzells i fàbriques, que començaven a canviar tot a un poble que es va assentar entre els barrancs per l’època medieval.
Perquè Alcoi i els alcoians som el fruit del que hem viscut abans. Un poble que ja pintava a La sarga, que renaix amb la reconquesta, que es fa gran amb la revolució industrial i que és lliure amb la Democràcia, gràcies a eixa generació que ara mereixen viure amb dignitat.
Som el passat més passat, però també el més recent. Perquè la memòria no ha de tindre fronteres de temps. La memòria ha de ser universal i global, sense mutilacions. Tot suma i tot ens fa falta, per tindre una visió clara del que volem ser l'endemà.
Per això no podem oblidar-nos, fins i tot, dels més grans que encara tenim amb nosaltres. Perquè l'entrega de la seua vida ha tingut com a fruits els beneficis dels quals gaudim nosaltres avui. I mereixen, viure amb una dignitat absoluta en el seu dia a dia: quan trauen diners a un banc, quan estan al metge o quan viuen a una residència...
El millor Banc que puga tindre Alcoi és el de la memòria. Per salvaguardar la dignitat dels que ahir i, fins i tot ara, van fer i fan possible que junts guanyem la batalla de l’endemà.
