Andreu Buenafuente: "La ràdio catalana és la millor d'Espanya"

Amb motiu del centenari de Ràdio Barcelona, dos mites d«aquesta casa com són Andreu Buenafuente i Sique Rodríguez s»han trobat per conversar sobre el mitjà que els uneix, la ràdio. La conversa forma part duna sèrie que organitza SER Catalunya durant tot l’any sota el títol ‘Converses de ràdio’ i que reuneix comunicadors actuals i del passat de l’emissora degana del país. La conversa ha començat amb Buenafuente explicant com el criden pel carrer «soc com mobiliari urbà i la gent no pensa prou bé el que mha de dir». Ha compartit una anècdota que va viure fa poques setmanes... L«humorista estava assegut amb el seu gos i un home va passar i li va dir explica-li un acudit al gos i Buenafuente va reaccionar dient que s»ho havia de currar més, que no podia ser que digués el primer que li passés pel cap. I ha acabat la història dient que de moment no s«ha vist amb la necessitat d»explicar acudits als animals -només als burros- ha apuntat. Sobre la ràdio, tots dos coincideixen en el fet que el mitjà ha canviat moltíssim en aquests 100 anys, sobretot per les noves tecnologies que s«han incorporat al mitjà. En Sique ha apuntat que ara t»has de vestir bé, vigilar el teu «outfit», abans podies anar sense afaitar...«, però lAndreu no hi acaba destar del tot dacord »la fusió de ràdio i vídeo s«ha portat massa lluny. Buenafuente sempre ha pensat que la ràdio és femenina, és llesta, sàvia i ho tolera tot, però que ho toleri no vol dir que li agradi. Sobre aquesta qüestió, en Sique ha afegit que amb la ràdio abans escoltaves a algú, després el coneixies i no era com te l»havies imaginat: «Només hi ha una persona que quan lescoltes és com te la imagines, Xavi Saisó». Buenafuente explica que «la ràdio és àudio, és imaginació... però ara tot es grava i tot són fragments de 40 segons - 1 minut... i la ràdio és una altra cosa», diu. A més, afegeix: «El pòdcast i la ràdio a la carta ho compro, però la ràdio en vídeo no lacabo dentendre». «Qualsevol persona creativa tindrà sort si al final de la seva carrera ha tingut una bona idea i jo crec que la meva millor idea ha estat El Terrat», explica l«humorista. La idea va sorgir a Ràdio Reus, després de veure la pel·lícula »Bajarse al moro«, l»Andreu va anar a parlar amb el director de Ràdio Reus -que li va confessar que no entenia res d«aquesta idea i li va dir que »la proposta era poc radiofònica«-. Buenafuente confessa que els primers mesos de »El Terrat« a Ràdio Reus no s»entenia massa el programa, però quan van aterrar a Barcelona la cosa va canviar. L«aleshores director de Ràdio Barcelona, Josep Maria Martí, estava expectant amb el programa i l»Andreu explica que durant un any van estar fent el programa i ningú els hi deia res, «no tenia repercussió». Però l«Andreu explica que Josep Maria Martí sempre deia que un projecte de ràdio són cinc anys i a l»Andreu això li queia com una llosa, ell volia transcendir. «Al cap de dos anys, ja fèiem alguna col·laboració a la tele i li vaig dir al Martí que la mitjana dels cinc anys lhavíem baixat a tres». D«altra banda, Sique Rodríguez ha explicat que la primera vegada que es va posar davant d»un micròfon de ràdio es va quedar en blanc: «Va ser a la COPE, a Lleida. En Sergi Tor em va donar pas en un entrenament del Lleida i em vaig quedar en blanc, aleshores ell va recollir i vaig pensar, pitjor no pot anar». L«Andreu també va passar per la COPE i ha confessat que li van dir: El que vale, vale, y el que no, para deportes i ha preguntat: T»ho han dit a tu això, Sique?« I el periodista ha contestat »i tant que sí«. Buenafuente recorda que »la posició de periodista esportiu era molt important a la ràdio local, tenia més repercussió. «Jo narrava el Reus Deportiu dhoquei, vaig estar un any a la COPE, em va escriure en Carles Francino i em va dir »agafa un casset i ves a un entrenament i jo no sabia ni que era un casset ni un entrenament -bromeja-... alguna cosa veurien en mi perquè vaig estar 8 anys fent esports«. En Sique ha afegit »diuen que quan fas esports aprens a improvitzar i Buenafuente ha assentit. Entre anècdotes, el director i presentador del Què t«hi Jugues ha confessat que un àrbitre el va expulsar sent speaker d»un partit. «Lspeaker no pot parlar quan el partit està en joc, ho ha de fer quan la pilota està aturada. Hi va haver un dia que làrbitre va xiular un penal dubtós en contra el Lleida vaig dir: Àrbitre això és penal? I làrbitre va parar el partit i em va expulsar el pavelló». L«Andreu també ha compartit una història que té com a protagonista al seu pare... Resulta que ell estava narrant un partit i de cop i volta hi va haver una agressió i un dels implicats era el seu pare -el que va agredir a un altre jugador-. Jo narrava i, amb un »codi ètic impressionant«, vaig dir: No en fem un gra massa!, explica recordant l»anècdota entre riures. «Era una època on fèiem daprenents, vaig aprendre lofici durant 10 anys», diu Buenafuente. En Sique també ha recordat el seu aprenentatge a la ràdio i les hores de dedicació que lhan portat a ser el periodista que és avui en dia. Buenafuente ha parlat també de l«obra que està fent al Teatre Victòria »La ràdio que em va parir«, una obra on repassa els anys de vida de la ràdio i com l»ha viscut el mateix humorista. El de Reus diu que «la ràdio és una escola i arriba un moment que es converteix en la nostra vida, ens permet guanyar-nos la vida i és una relació indissoluble, biogràfica... hi ha poques professions així». A més, ha relatat que ara que està fent teatre semociona molt: «És com viatjar al centre de la professió i la ràdio és una cosa semblant, estàs tu sol amb un micròfon, és molt addictiu». En Sique ha preguntat com és possible fer riure a algú si un mateix està de mal humor... i la resposta del Buenafuente ha estat contundent: «Et treus lofici, el programa sha de fer. Tu no pots dir senyors estic de mal humor i posarem marxes militars, aleshores entrenes un muscle que és lofici dactor (o el de periodista)». L«humorista ha sentenciat: En els mals moments és quan es demostren els bons professionals. Mariners de bona mar n»hi ha molts. Buenafuente, que és un fidel seguidor del programa que presenta en Sique, ha lloat la feina que han fet aquesta temporada tot l«equip del Què t»hi Jugues, sent una temporada complicada pel Barça: «Quan el Barça anava bé, tot eren flors i violes, però aquest any el fet dhaver dexplicar tota la travessa del desert que no sabem quan acabarà ha estat molt important. No deixar-te caure en bilis, explicar-ho bé, però no ser derrotista... exigeix molt aquesta professió». El de Reus opina que «lestil català de ràdio és molt bo: la ràdio esportiva, el magazín, la comèdia... lescola catalana de ràdio està per sobre de la mitjana». En Sique ha recuperat uns fragments dels inicis radiofònics de lAndreu on no tenia les coses del tot clares. «Si la caga el Buenafuente, tothom la pot cagar», diu en Sique. En Sique ha aprofitat la trobada per recuperar la conversa entre Iñaki Gabilondo i Jaume Serra, on Gabilondo li llençava un repte a Buenafuente: buscar la paraula que defineixi la relació entre els oients i els locutors. «Jo sempre els he considerat una mica de la família, com si fossin cosins germans, que et veus de tant en tant, testimes, però cadascú a casa seva, existeix un vincle». L«humorista ha confessat que abans de fer el »Nadie Sabe Nada«, creia que no tornaria a fer ràdio mai més i ha afegit que no esperaven l»èxit que ha aconseguit el programa«. Buenafuente diu que han hagut de passar molts anys per poder fer aquest programa amb en Berto, »cal molta complicitat perquè no ens preparem absolutament res«. A més, afegeix que ell és molt fan de la improvisació. En Sique ha recordat que a la universitat li deien que »la millor improvisació és la que està més ben preparada«, però Buenafuente no hi està gens dacord »què vol dir preparar una improvisació?, en la improvisació hi ha molta veritat i aquesta sí que sha de treballar. Buenafuente ha volgut saber com porta en Sique el fet de tocar materials sensibles i emocionals, i haver de bascular l«emoció i els colors blaugrana amb el rigor periodístic. Heu passat trams delicats, d»explicar coses que no són bones«. El de Lleida ha confessat que el Cas Negreira els va afectar moltíssim, sobretot abans que es publiqués »vam tenir una sensació d«estafa i anteriorment, amb el Barçagate, pensàvem que mai més tornaríem a treure una notícia tan grossa i ens vam equivocar. És dolorós, però el bon periodisme ens fa madurar i ens fa ser millors persones, diu l»Andreu. En Sique ha repescat una frase de Ramon Besa on diu que «la gent no vol informació, vol masturbació», és a dir, «volen notícies que ajuden a reafirmar el que una persona creu i la resta ho expulsa, i aquest debat està molt viciat per les xarxes socials». En aquest moment de la conversa, en Sique ha parlat també de la campanya de crítiques que va rebre a través de les xarxes socials després de destapar el Cas Negreira: «Estic al 90% segur que va ser una campanya orquestrada, jo he seguit anant al camp i pel carrer ningú mha insultat». A més, el de Lleida ha confessat que creu que «als periodistes ens afecten massa les xarxes socials i aquest és un dels motius pels quals vaig decidir deixar-les i és una de les millors decisions de la meva vida». En Sique creu, i així ho va dir en antena, que «X -lantic Twitter- és la cocaïna del segle XXI» inclús pitjor, diu, «perquè crea molta addició i és legal». Després d«aquestes paraules va rebre la trucada d»una de les directives d«X on van estar parlant i ella li explicava que la major part de la conversa que es crea en aquesta xarxa és positiva, el que passa que crida més l»atenció la conversa negativa. En aquest sentit, Buenafuente apunta que algunes persones li comenten que a les xarxes no és divertit, però la seva resposta és que «ell no treballa per X». Per acabar, Buenafuente ha compartit una anècdota sobre «El Terrat»: «El primer EGM de El Terrat no va fer cap oient ni en la primera hora ni en la segona, però teníem un cap de programes que ens va dir que no ens preocupessim i vaig pensar, aquest tio és tonto o és de la competència. En un món de rentabilitat immediata, de resultat i de cultura de lèxit, la ràdio tenia -i vull creure que encara té- paciència, i això és impensable en un altre camp. La ràdio crea vincle i vas fent el dia a dia».

Andreu Buenafuente: "La ràdio catalana és la millor d'Espanya"

La conversa forma part d'una sèrie que organitza SER Catalunya durant tot l’any sota el títol ‘Converses de ràdio’ i que reuneix comunicadors actuals i del passat de l’emissora degana del país.

Èrika García Pujol

Webs de PRISA