Gerard Oms: "Els únics “referents” que teníem de petits eren el gag del 'maricón de España' de Martes y Trece i Tom Hanks morint de sida a 'Philadelphia'”
El director estrena 'Molt lluny', el seu debut en cinema protagonitzat per Mario Casas
Barcelona
Gerard Oms (1983) va decidir marxar als Països Baixos amb 24 anys en un viatge d'acceptació. "Vivia en una crisi d'identitat sexual, vaig estar en un bloqueig emocional durant molt temps", explica. Sobre aquesta època de la seva vida on va voler capgirar-ho tot n'ha sortit la seva primera pel·lícula. 'Molt lluny' va estrenar-se al Festival de Màlaga, on va endur-se el Premi Especial del jurat de la crítica i la Biznaga de Plata a millor actor pel seu protagonista, Mario Casas.
2008
És la història d'en Sergio, un aficionat de l'Espanyol que després de viatjar a Utrecht per animar el seu equip, té un atac de pànic i decideix quedar-se a Holanda. Es troba en un país estranger sense diners, sense amics i sense parlar l'idioma. "Tot el que li succeeix al personatge té a veure amb el que em va passar a mi. Jo tenia la idea romàntica d'aquest país que en aquell moment havia conquistat moltes llibertats. Però un cop allà, vaig adonar-me que seguia sent, com la majoria del món, una societat classista, racista i masclista", afirma el director. No room for strangers. El protagonista es veu rodejat d'una precarietat que el mateix Oms va viure. "La pel·lícula està plena d'anècdotes del meu viatge, però la construcció del Sergio no és mai des de la voluntat d'imitar-me", aclareix.
Els referents
Millán Salcedo fent el sketch del Maricón de España, Tom Hanks morint-se de sida a 'Filadèlfia' o el perruquer del seu barri que va morir d'aquesta mateixa malaltia l'any 92. Aquests eren els únics referents a qui tenia accés quan amb 10 anys començava a mirar amb curiositat el món. "Jo no podia acceptar la meva orientació sexual perquè no volia ser expulsat del grup. Volia que m'estimessin i no volia fer patir a ningú. Amb el film vull respondre el perquè una persona de la meva generació que va créixer en una família progre, oberta, en un lloc d'amor, no podia acceptar-se", argumenta Oms, i afegeix: "A 'Molt lluny' hi ha una reconciliació amb mi mateix i la voluntat de generar un referent que jo no vaig tenir o no vaig veure". El cineasta assegura que la cultura i la visibilitat han d'anar agafades de la mà per tal de combatre un discurs d'odi que està més present que mai.
El roce hace el cariño
Amb Mario Casas fa sis anys que treballen com a dupla. Ha sigut el seu coach d'interpretació en moltes de les seves pel·lícules, i a base de rodatges, assajos i construccions de personatge, han acabat sent amics íntims. "Va ser ell qui em va convidar a fer el pas. Ser cineasta no entrava en els meus plans de vida, però vaig començar a escriure una història que no podia entregar a qualsevol. És un tros de la meva vida. A partir d'aquí, vam fer un pacte: jo escriuria una cosa molt íntima volent que ell fos l'encarregat de llançar-la al món, i ell havia de fer un pacte de nuesa. Per primera vegada s'obriria a la fragilitat, al dubte, a l'amor, a aquestes emocions que costen tant d'ensenyar". L'any 2021, l'actor li va dedicar el seu primer Goya per 'No matarás'. "M'has fet canviar com a actor", deia Casas. A 'Molt lluny' interpreta un protagonista asfixiat que desconstrueix a poc a poc la seva armadura. "Vam treballar des del físic perquè és des d'on es pot mentir menys. Ens vam apuntar a dansa contemporània perquè hi havia alguna cosa que s'havia de desmuntar des del cos", comenta Oms.
"No és més lliure qui oblida"
La banda sonora de Sílvia Pérez Cruz va ser la culminació de la carta als reis que Gerard Oms tenia al cap. En David Verdaguer, la Nausica Bonín i un poema de Miquel Martí i Pol acaben de farcir el primer llargmetratge de Gerard Oms que s'estrena als cinemes el proper 11 d'abril.
