Gemma Blasco: "Les víctimes de violència sexual no denuncien per casos com el de Dani Alves"

Barcelona

Al Festival de Màlaga no va passar desapercebuda. Després de la projecció de 'La furia', van haver de passar uns minuts abans no van arrencar els aplaudiments. "Va ser catàrtic, la sensació és d'haver generat una reacció en l'espectador, i això és màgic". La directora Gemma Blasco es va endur premi a millor muntatge, millor actor de repartiment per Àlex Monner i la Biznaga de Plata per Ángela Cervantes per la pel·lícula que aborda el trauma que comporta una agressió sexual des de l'obscuritat i el dolor de la víctima.

La flama

L'Àlex és violada en una festa la nit de Cap d'Any. Està envoltada dels seus amics, però no pot identificar el seu agressor. Interpretada per Cervantes, el film no se centra en el viatge de superació del personatge. "És una cosa que t'acompanyarà tota la vida. Hi ha algo que es queda dins del cos. Vam decidir explicar aquest procés traumàtic posant el focus en les conseqüències de la violència sexual, que són molt profundes", apunta Blasco. El neguit per explicar la història parteix d'una experiència similar que va patir la mateixa realitzadora, que sentia una responsabilitat enorme a l'hora de rodar. "Que l'escena de la violació sigui només amb so i amb la pantalla en negre és una decisió política. No volíem fer espectacle, tant per les víctimes com pels actors. L'agressió és el detonant de la història, però a ella no l'abandonem mai, l'acompanyem".

Medea

Actors també a la ficció. L'Àlex comença en el món de la interpretació i canalitza la ràbia en el paper protagonista que li acaben de donar. "Jo carrego amb tota la culpa d'aquest món", crida Medea. "És un personatge que em fascina. Li han fet molt de mal, és visceral, té tota una càrrega venjativa i s'apropia del seu dolor en aquesta tragèdia indefendible a la vida real, però que la ficció et permet fer el que vulguis". I és a través del cinema que Gemma Blasco firma la seva pròpia venjança creativa. Una venjança que arriba la setmana de l'absolució de Dani Alves. "Les vegades que m'he plantejat que amb la pel·lícula anàvem tard, i desgraciadament no. La resposta de per què les víctimes no denuncien està en casos com aquest".

La caça

La relació entre els dos germans es construeix entre els carrers de Barcelona, el costumisme de dinars familiars al poble i escopetes de caça. "Vaig trobar el dolor que estava sentint en les imatges de com s'esbudellen els senglars. I dins l'ecosistema de la caça hi havia tots els rols que es compleixen en una família". Una ràbia i un dolor que, segons Blasco, s'han heretat de les violències patides de generació en generació. "Ens han educat de manera molt diferent a nivell de gènere. A la pel·lícula, ella es rebel·la contra els codis que li han ensenyat fent un viatge cap a la ràbia, perquè també té dret a gestionar-ho des d'allà". Tota 'La furia' de Gemma Blasco es pot veure des d'aquesta setmana als cinemes.