Guillem Clua: "El que fa Jordi Bosch a l'obra 'Mort d'un comediant' és admirable"
L'autor defensa que el teatre pot ser un oasi de realitat en un món dominat per pantalles

Barcelona
El més nou de Guillem Clua (L'oreneta; Justícia, Smiley) és una carta d'amor al teatre. La seva particular declaració d'amor es titula 'Mort d'un comediant'. Diu que, posant-hi romanticisme, va créixer al bar que tenien els seus avis al Teatre Arnau i que li agrada pensar que part de la passió pel teatre ve d'allà. Ho diu divertit... en realitat creu que l'amor li ve després d'uns cursos a la Beckett, després dels que es va adonar que no volia ser periodista -que era el que estudiava-. Va començar a treballar fa dos anys en aquest text, i a qui primer li va plantejar va ser al director Josep Maria Mestres (L'Herència, Un matrimoni de Boston), que va accedir a dirigir-la abans i tot de tenir-la escrita. Entre els noms dels possibles actors per protagonitzar-la, el de Jordi Bosch hi era des del principi, "a mesura que avançava, anava tenint més clar que havia de ser ell". Hi va haver un moment de dubte: temia que pogués declinar el projecte. Afortunadament per Clua, no va ser així i Bosch es converteix en el Llorenç Cardona. "És admirable la feina que fa, no puc dir el nombre exacte de cites i referències de l'obra que ell adopta, però és increïble els salts de la comèdia al drama que fa", comenta.
Ha triat la figura de cuidador i no de cuidadora (Francesc Marginet interpreta l'Adri) precisament per reivindicar el paper masculí en professions molt feminitzades. "A més l'Adri és un personatge LGTBI, i és també una obra que va de trencar motlles", explica. Completa el càsting Mercè Pons. A 'Mort d'un comediant', aquest personatge no ha anat mai al teatre. "Si me'l trobés a la vida real, li diria el mateix que el Llorenç a l'obra: que no em puc imaginar una vida més miserable i trista sense teatre". Segons Clua, sense la ficció en totes les seves possibilitats -que és el que permet traslladar-nos a la vida dels altres- és el primer pas per empatitzar amb les persones".
Les seves obres han girat per tot el món, 'Smiley' per exemple, fa tres anys que es pot veure a Praga. Comenta que ha parlat amb els actors de fer-ne una altra part, "potser quan tinguem 50 anys i pico en fem una segona part", afegeix. En canvi, descarta un cop més una segona temporada de la Smiley audiovisual (Netflix). "Ha quedat com a minisèrie, que la gent recupera per Nadal. A veure si es converteix en un clàssic per aquestes dates", s'aventura. Sobre la salut del teatre -aquest dijous n'és el dia mundial- lamenta que "un mal endèmic" de la professió és la precarietat: "hi ha molta gent que encara no en pot viure". Malgrat això, es mostra optimista: "En un món cada cop més dominat per les pantalles, el teatre pot convertir-se en un oasi de les connexions humanes, si ho fem bé", acaba.

Laura Estrada
Periodista, part de l'Aquí Catalunya i del podcast Agafa el telèfon. Acaricio gats i odio la pinya.