Guillem Clua: "El que fa Jordi Bosch a l'obra 'Mort d'un comediant' és admirable"

Barcelona

El més nou de Guillem Clua (L'oreneta; Justícia, Smiley) és una carta d'amor al teatre. La seva particular declaració d'amor es titula 'Mort d'un comediant'. Diu que, posant-hi romanticisme, va créixer al bar que tenien els seus avis al Teatre Arnau i que li agrada pensar que part de la passió pel teatre ve d'allà. Ho diu divertit... en realitat creu que l'amor li ve després d'uns cursos a la Beckett, després dels que es va adonar que no volia ser periodista -que era el que estudiava-. Va començar a treballar fa dos anys en aquest text, i a qui primer li va plantejar va ser al director Josep Maria Mestres (L'Herència, Un matrimoni de Boston), que va accedir a dirigir-la abans i tot de tenir-la escrita. Entre els noms dels possibles actors per protagonitzar-la, el de Jordi Bosch hi era des del principi, "a mesura que avançava, anava tenint més clar que havia de ser ell". Hi va haver un moment de dubte: temia que pogués declinar el projecte. Afortunadament per Clua, no va ser així i Bosch es converteix en el Llorenç Cardona. "És admirable la feina que fa, no puc dir el nombre exacte de cites i referències de l'obra que ell adopta, però és increïble els salts de la comèdia al drama que fa", comenta.

Ha triat la figura de cuidador i no de cuidadora (Francesc Marginet interpreta l'Adri) precisament per reivindicar el paper masculí en professions molt feminitzades. "A més l'Adri és un personatge LGTBI, i és també una obra que va de trencar motlles", explica. Completa el càsting Mercè Pons. A 'Mort d'un comediant', aquest personatge no ha anat mai al teatre. "Si me'l trobés a la vida real, li diria el mateix que el Llorenç a l'obra: que no em puc imaginar una vida més miserable i trista sense teatre". Segons Clua, sense la ficció en totes les seves possibilitats -que és el que permet traslladar-nos a la vida dels altres- és el primer pas per empatitzar amb les persones".

Les seves obres han girat per tot el món, 'Smiley' per exemple, fa tres anys que es pot veure a Praga. Comenta que ha parlat amb els actors de fer-ne una altra part, "potser quan tinguem 50 anys i pico en fem una segona part", afegeix. En canvi, descarta un cop més una segona temporada de la Smiley audiovisual (Netflix). "Ha quedat com a minisèrie, que la gent recupera per Nadal. A veure si es converteix en un clàssic per aquestes dates", s'aventura. Sobre la salut del teatre -aquest dijous n'és el dia mundial- lamenta que "un mal endèmic" de la professió és la precarietat: "hi ha molta gent que encara no en pot viure". Malgrat això, es mostra optimista: "En un món cada cop més dominat per les pantalles, el teatre pot convertir-se en un oasi de les connexions humanes, si ho fem bé", acaba.