El germà d'una de les víctimes de Germanwings: "Durant molt de temps penses que un dia s'obrirà la porta i apareixerà"

Barcelona

Durant molts anys, el Sergi Muñoz no va poder assumir que la seva germana Cristina era una de les víctimes de Germanwings. En una entrevista a l'Aquí Catalunya, al costat de l'amic a qui li va encarregar fer un llibre per recordar-la, ha explicat que va trigar a fer-se'n la idea: "El teu subconscient continua pensant que apareixerà tard o d'hora i estaràs a casa, s'obrirà la porta i apareixerà ella o et tornarà tantes trucades que vas fer en aquell moment". "Realment ho penses durant molt de temps", ha dit.

Deu anys després, el dia que es compleix l'efemèride, assegura que està "tranquil i bé" i que la troba a faltar "tant com el 31 de desembre", però reconeix que dies com avui són difícils perquè hi ha soroll, els mitjans se'n fan ressò i es fa dur recordar aquells moments. Segons ha explicat, la tragèdia és complexa perquè "és una ferida que tens oberta sempre que no cicatritza" i aprens a conviure amb ella i "saps que de tant en tant et farà mal". Ha afegit que "mentalment no estàs preparat per la mort antinatural d'una persona que t'estimis".

Avui, el Sergi no recorda gaires coses del dia que la seva mare li va trucar quan estava treballant i el va avisar, però sap que se'n van anar a l'Aeroport del Prat a correcuita: "El meu cos ho ha volgut esborrar i recordo molt poques coses". Ara diu que plora, però "amb un somriure" perquè està altament orgullós de la seva germana i això li ho ha permès fer el llibre pel qual va demanar ajuda a un amic de la infantesa, el Marçal Gribau. Va voler fer El vol de la Cristina perquè "les persones desapareixen d'aquest món quan ningú les recorda i el millor era plasmar la seva història perquè el seu record perdurés".

Fer el llibre el va ajudar moltíssim i assegura que va ser "medicinal" i li va fer "obrir els ulls i exposar-me molt més i obrir-me. Abans, "podies parlar d'ella, però les emocions sortien i els meus ulls s'omplien de llàgrimes i era molt difícil parlar amb ella". "Moltes converses i sentiments sortien a mesura que anaves descobrint emocions que afloraven", ha explicat del procés de fer el llibre i recopilar els records. El seu amic filòleg, ha dit que el més dur va ser la trobada amb la mare perquè ella no estava preparada per parlar-ne, però el llibre els va obligar començant pel Sergi a fer-ho i "girar full i fer net".

Ell ha tirat endavant, també els seus pares, per a qui la mort d'un fill "és antinatural", però "la vida et fa pensar en moltes coses dels teus fills". "A mi em veuen créixer refer la meva vida; em caso, tinc fills, etc., i és inevitable pensar que hagués passat amb ella. La seva filla es diu Tina, d'"una vitalitat enorme" i va veure un canvi en els seus pares quan la van tenir perquè posen "moltes energies amb ella" i ha encomanat la seva vitalitat a tota la casa.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Els drets d'autor del llibre els va cedir a la Universitat Autònoma de Barcelona perquè "no volia que ningú es lucrés amb un llibre tan bonic o una cosa tan tràgica" i els han cedit en aquesta universitat perquè és on la seva germana va passar molts anys investigant allà becada. Amb els diners del llibre, volen que es contribueixi a ajudar els investigadors i donar beques.

"La muntanya ens crida"

Des de Le Vernet, a prop d'on es va estavellar l'aeronau aquell 24 de març del 2015 als Alps francesos, la presidenta de l'associació de víctimes d'aquella tragèdia, Lourdes Bonet, ha explicat, també als micròfons de Ser Catalunya, que deu anys després "les sensacions són més distants però molt vives encara i impressionen". Tornar al lloc els fets és "retrobar-se amb la imatge dels helicòpters que retiraven les restes de les víctimes i l'aparell" i apropar-se al lloc on van morir els seus éssers estimats, tot i que la majoria de les despulles ja no hi són: "La muntanya és el que ens crida".

La identificació de les víctimes, una tasca rigorosa

En aquest programa especial de l'Aquí Catalunya també hi ha participat l'Anna Hospital, forense que va encarregar-se de la identificació dels cadàvers. Deu anys després, garanteix que les tasques es van dur a terme amb la més gran professionalitat i cura possibles, i en aquesta línia hi coincideix qui era vicepresidenta del Govern aleshores, Joana Ortega, que ha valorat la feina també de la Creu Roja desplaçada fins allà i que va assessorar els familiars. Quan arribaven els familiars, els van prendre mostres d'ADN "amb molt de respecte, amb molta professionalitat i amb una bona coordinació entre els professionals que hi treballaven", recorda Ortega.

Qui està convençut que un accident com aquest no es tornarà a produir és Ramon Vallès, pilot d'avió d'Iberia, que es va implicar molt en aquest tràgic succés ara fa deu anys. "En temps rècord es va esbrinar que no havia estat un accident, la caixa negra va descartar un atac terrorista: era un acte intencionat per una persona amb una malaltia mental i medicat fins a les celles", uns fets que Vallès insisteix que és un cas aïllat. Des de l'associació de familiars de les víctimes reclamen a tots els països de la UE que -com passa a Espanya des del 2022 gràcies a la pressió que han fet- sigui el metge qui informi automàticament de les altes i baixes dels treballadors.