Sandra Miret: “Al cine, les princeses no tenen amigues perquè deixarien de necessitar els homes”
La divulgadora cultural desemmascara el masclisme a la gran pantalla en el llibre ‘Damas, villanas y lolitas’
Barcelona
La núvia, la desesperada, la boja. Quan Sandra Miret (1996) va començar a rebre papers com a actriu va adonar-se de la poca varietat i la falta d'interès que generaven els personatges femenins. Les dones no poden ser res més? Qui ha explicat històricament els relats a la pantalla? Aquestes i moltes altres preguntes l'han portat a publicar el llibre 'Damas, villanas y lolitas' on fa un repàs de tot el que grinyola de la representació de les dones en el cinema dels 90 i els 2000.
Princeses Disney
L'"Eres tu mi principe azul" ens ressona encara el dia d'avui. Haver tingut de referents a la Jasmine, la Ventafocs, la Bella és inevitable i, segons Miret, no és crític de per si. "El que és perillós és que es repeteixi constantment. La meva generació vam veure aquestes pel·lícules un cop rere l'altre. I sempre teníem les mateixes històries. El que falta és varietat, perquè les princeses també tenen valors molt macos", argumenta l'analista. Però afegeix que hi ha molts aspectes que fallen, com per exemple, l'entorn de les princeses. "Estan soles, ni amigues, ni mares. Quan tens moltes dones juntes deixes de necessitar els homes".
Una d'arquetips
El llibre parla de cada un dels arquetips en què se solen encasellar els personatges femenins. La nena bona, la dolenta, i el noi pel qui es barallen. Ells són complets, contradictoris i amb trames que tenen girs de guió. En canvi, l'ambició i el fet de tenir les coses clares en elles és cosa d'antagonista. "El poder és molt masculí. Un home és normal que tingui decisió, però en una dona no agrada. S'hauria de començar a feminitzar el poder, perquè jo estic cansada que perquè se m'escolti hagi de parlar més greu o vestir-me de segons quines formes", defensa Miret.
La mirada
La falta de diversitat de cossos, de representació del col·lectiu LGTBIQ+, i la sexualització de cada part del cos d'una dona s'explica per qui ha dominat la indústria durant tots aquests anys: els homes. "La mirada masculina la trobem des dels que escriuen el guió, a directors i fins a l'espectador, i la tenen tant homes com dones", explica la Sandra. És per això que amb aquest llibre i des de la divulgació que fa ade xarxes, on compta amb més de mig milió de seguidors entre Instagram i TikTok, convida a desconstruir l'anomenada male gaze per tal de reeducar els ulls amb què fem i gaudim del cinema.
