L'estrena de 'Blancanieves', barreja entre il·lusió, records i polèmiques

Barcelona

El primer dia de l'estrena de Blancanieves ha estat envoltat de la il·lusió de les persones que han anat fins al cinema a veure-la. Algunes amb ganes de recordar la pel·lícula de la seva infància, altres amb ganes de veure alguna cosa nova dins de la història de Disney. En sortir, opinions tan bones com dolentes, des d'un "m'ha encantat" a un "m'esperava alguna cosa més".

Agradarà més o menys, però el que és clar és que el film no ha estat exempt de polèmiques. The New York Times ha publicat un article en què explica les "set milions de controvèrsies" que ha tingut l'obra de Marc Webb: nans fets amb IA i no actors amb acondroplàsia, el color de la pell de la protagonista o els seus comentaris contra Donald Trump i a favot de Palestina —sent Gal Gadot, la reina malvada, israelí—. Tot això abans de l'estrena.

Sobrealimentació de polèmica

Fausto Fernández, periodista i crític de cinema a Fotogramas, ha opinat que s'ha perdut la "capacitat de veure una pel·lícula o llegir un llibre amb la ment en blanc, simplement per gaudir". Segons el crític, ara s'ofereix una"informació immensa", fins i tot abans que s'estrenin les pel·lícules, i acaba havent una "sobrealimentació de polèmica". De fet, en el cas de 'Blancanieves', les polèmiques van començar quan es va anunciar el projecte: "El que importa és el que digui la gent, com els que hem sentit".

Una bona actualització

La seva opinió és clara, 'Blancanieves' és una pel·lícula ben feta, que respecta molt l'original pel que fa a la forma, "clava molts dels plans", però sí que és veritat que "canvia la història". Ja no hi ha príncep, i la Blancaneu actua com "una mena d'alliberadora del seu poble". Fausto Fernández ho compara amb La princesa prometida, de Rob Reiner: "És gairebé igual".

Pel que fa a l'actualització, Fernández opina que està ben feta, amb "personatges més a prop de la gent d'ara", i sense el punt de terror que sí que hi havia en l'original i que "traumatitzava els nens". En aquest sentit, el pensador, Jordi Mir, ha opinat que està bé "revisar" pel·lícules, contes i llibres que quan els llegim ara no agraden tant i fer "noves versions que ho facin d'una manera diferent". Cosa que, ha recordat Fausto, ja s'havia fet: "Els contes sempre han anat evolucionant, perquè s'anaven explicant a diferents èpoques i col·lectius".

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Les polèmiques de l'acondroplàsia i la bellesa

Els actors amb acondroplàsia van saltar quan es va anunciar que els set nans es farien digitalment. Mir ho entén perquè, popularment, s'han utilitzat aquestes persones "per fer espectacle, aprofitant l'excepcional". Ara ells són els que "reivindiquen que perden oportunitats de feina". El pensador creu que s'ha de trobar un encaix reconeixent aquestes persones dins el món de la ficció.

Per la seva banda, Fausto Fernández ha recordat que són dos actors amb acondroplàsia els que fan els moviments per portar-los al digital i també els qui posen la veu. I que a la pel·lícula apareix un altre actor amb "un paper important" dins del grup dels rebels, que és nan.

Pel que fa a la bellesa, la nova Blancanieves li fa un gir: "Parlem que la bellesa està a l'interior", i això ho deixa molt clar el mirall màgic des del principi. Sigui com sigui, Fausto Fernández ha deixat clar que s'ha d'anar a veure aquesta pel·lícula que és la "pedra filosofal de Disney". Això sí, sense prejudicis, amb la ment amb blanc i a gaudir-la.