"La paraula en la poesia: honestedat, veritat i bellesa"
Quatre poetes lleidatans: Amat Baró, Laia Noguera, Xavier Macià i Carles Sanuy reflexionen sobre el moment de la poesia
Alumnes del Joan Oró i del Gili Gaya de Lleida han llegit poesies avui enmig del mercadet dels dijous del Camp d'Esports. És una activitat organitzada per la Paeria dins del Festival de Poesia de Lleida.
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
"La paraula en la poesia intenta ser senzilla, honesta i, alhora, veritat i bellesa"
Lleida
Coincidint amb el Dia de la Poesia i amb el Festival de Poesia que ha organitzat la Paeria tota aquesta setmana, l'Aquí Lleida parla amb quatre poetes lleidatans: Amat Baró, Laia Noguera, Xavier Macià i Carles Sanuy sobre el moment en que ells valoren que està la poesia, si segueix sent la "germana petita" de la literatura, de si cal que sigui més promocionada o si cal que tingui més presència a les escoles i instituts.
Vides paral·leles
Amat Baró assegura que la poesia és el gènere menys llegit i amb menys adeptes, en certa manera perquè és així com ha de ser, tenint en compte que la poesia requereix introspecció més que no audiències massives. Però dins del seu àmbit, allunyada del que és públic i notori, afirma Baró que la poesia funciona. Tot i que "en vides paral·les" als mitjans de comunicació, les xarxes socials i les adminsitracions.
No mirem cap endins
I és que la poesia ho té difícil per entrar als circuits i les programacions dels mitjans de comunicació de masses. Hi coincideix la Laia Noguera, qui assegura que "si la poesia no connecta és perquè hem renunciat a mirar-nos cap endins".
Ho fiem tot a les escoles
Una vida, la de les presses i la superficialitat, que no té espais per a la concentració. Espais necessaris per poder llegir una poesia... i entendre-la! Les escoles han de fer més? Xavier Macià critica que sempre ho fiem tot a les escoles, que han de resoldre qualsevol deficiència i defecte de la societat. Cal conrear els valors socials i el paper de la poesia en una societat sense valors és nul. Però ell, com explica té confiança en el valor de la paraula, que és l'eina de la poesia: "la poesia economitza la paraula" perquè li treu el que li sobra i les mentides. "la paraula en poesia intenta ser senzilla, honesta i, alhora, veritat i bellesa", afirma aquest poeta.
Els premis ajuden, però no ho fan tot
Una altra pregunta que ens fem és si els premis literaris, com el Màrius Torres, ajuden a popularitzar la poesia. I, segons explica l'últim premi Màrius Torres, Carles Sanuy- que, per cert, publicarà la seva obra premiada el mes vinent amb Editorial Fonoll i no amb Pagès Editors com era habitual per una decisió pròpia i que té a veure amb un desacord sobre les condicions que li imposava l'editorial per a publicar-li l'obra-, assegura que "els premis ajuden, especialment als joves que comencen i als que ja tenim trajectòria... però poca cosa més". Tot i això, es mostra optimista sobre el moment "d'efervescència" de la poesia entre una generació de joves que ho fa bé "i a més els publiquen".
