Els forenses més enllà de les autòpsies
L’Aquí Girona s’endinsa a l’Institut de Medicina Legal i Forense per conèixer el dia a dia dels seus professionals

L'Aquí Girona entra a l'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Girona amb la seva subdirectora, la doctora Mariona Cañisá
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Els metges forenses sovint són associats exclusivament a autòpsies i crims violents, però la realitat de la seva feina és més àmplia. A l’Institut de Medicina Legal i Forense de Girona, les autòpsies representen només el 5% de la seva activitat total. La subdirectora del centre, la doctora Mariona Cañisà, ha destacat en una entrevista a SER Catalunya la varietat de funcions fan, moltes de les quals directament relacionades amb la salut pública i l’assistència a víctimes.
592 autòpsies el 2024, la majoria per morts naturals
Durant l’any 2024, els forenses de la demarcació de Girona van realitzar 592 autòpsies, una xifra lleugerament inferior a les 627 de l’any anterior. Són entre una i dues al dia. La majoria, un 57%, corresponen a morts sobtades sense causa aparent.
Segons la doctora Cañisà, les "millors autòpsies" comencen al mateix escenari de la mort. Després s’analitzen òrgans i possibles lesions. En alguns casos, cal completar les proves amb anàlisis toxicològiques.
El 2024, 61 morts van quedar sense classificació després de l'autòpsia. Són casos que "encara s’estan investigant" o que "la informació mèdica no és suficient". Cañisà recorda que els forenses són només una part del procés judicial: “Nosaltres tenim la peça mèdica del trencaclosques, però la resta d’informació la tenen la policia i el jutge.”
En alguns casos, els forenses han de presentar la informació que n'extreuen de les autòpsies davant d'un tribunal. Durant el 2024, els forenses gironins van comparèixer 1.864 vegades a judici, un 13% més que l’any anterior. En aquestes intervencions, han d’explicar les conclusions dels seus informes "de forma clara i entenedora per a persones sense coneixements tècnics" explica la doctora.
Paper clau en l’atenció a víctimes d’agressions sexuals
Els forenses també tenen un paper molt important en els casos d'agressió sexual. Es desplacen als hospitals per fer exploracions conjuntes amb el personal mèdic. Això permet recollir mostres clíniques i legals en una sola visita, "evitant la revictimització".
Gràcies a les noves tècniques d'investigació, es poden trobar mostres vàlides fins deu dies després de l’agressió. "Però com més aviat es recullin, millor serà la seva validesa" assegura la forense.
Una altra funció important és la realització de valoracions psiquiàtriques. Aquestes poden servir per determinar si una persona era conscient en el moment de cometre un delicte o si ha patit afectacions psíquiques arran d’un fet traumàtic.
Projecte MOSCAT: prevenir morts sobtades hereditàries
Des de fa més de deu anys, l’Institut Forense col·labora amb l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) en el projecte MOSCAT. En casos de morts sobtades en persones joves, es fan estudis genètics per identificar possibles malalties hereditàries. Si es detecta alguna alteració, s’informa la família per iniciar mesures preventives. El 2024 es van fer 180 estudis genètics a Catalunya dins aquest programa.
La doctora Cañisà destaca que, tot i tractar sovint amb situacions difícils, la seva tasca té un impacte directe en la vida de les persones. “Veiem patiment, però si fem bé la nostra feina, podem ajudar a minimitzar-lo”, conclou.
Escolta el reportatge sencer, aquí:
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
L'Aquí Girona entra a l'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Girona amb la seva subdirectora, la doctora Mariona Cañisá