Article 47: El topall de lloguer i les maneres d'esquivar-lo
Jaime Palomera, investigador expert en habitatge i cofundador de Reviu, respon als testimonis de dos llogaters que s'han trobat amb una propietat que es vol saltar aquesta limitació

Article 47: El topall de lloguer i les maneres per esquivar-lo
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
El topall de lloguer a Catalunya ha complert un any aquesta setmana. Va ser el 16 de març que va entrar en vigor la limitació del preu del lloguer en 140 municipis. I a partir del 10 d'octubre, es van incloure 131 municipis més. En total són 271 municipis on viuen més de 7 milions de persones, el 90% de la població de Catalunya. Ara bé, un any després, encara tenim molts dubtes sobre com funciona aquest topall: En quins habitatges s'aplica? Com es pot saber quin és el preu de referència? Quin percentatge del preu es pot augmentar? O de quines maneres s'està intentant evitar el topall.
Avui en Jaime Palomera, investigador expert en habitatge i cofundador de Reviu, respon a Article 47, a El Balcó, als testimonis de dos llogaters que s'han trobat amb què la propietat ha esquivat aquesta limitació.
Canvi de nom, obra nova i annexos
La Núria vivia en un pis de lloguer de 50 m² en un edifici de 1910 d'un mateix propietari, al Poblenou. En total pagava 950 euros. Un temps després, va decidir marxar del pis i va recomanar un amic seu per viure-hi. El propietari es va negar a fer un nou contracte, perquè implicava aplicar el topall de lloguer i convertir els 950 en 780. Així que el propietari va condicionar aquest contracte en fer un canvi de nom, de manera que no era un nou contracte i no havia d'aplicar el límit: "Ens va dir que o això o el faria de temporada". L'amic de la Núria va entrar al pis havent de pagar 950 euros i amb gairebé dos anys dels cinc esgotats.
L'Omar i la seva parella eren propietaris, però van haver d'anar a un pis de lloguer perquè estaven en un procés d'adopció i necessitaven una casa amb una habitació més. Després d'un procés de selecció llarg, on fins i tot van haver de fer una carta de motivació, els van escollir per un pis al Raval. 70 m² i 1400 euros. Quan ja vivien allà es va adonar que era "insuportable" el soroll que vivien cada nit: "Era impossible dormir, sempre amb taps i encara així ens despertàvem". Davant d'aquest problema, la propietat els va oferir canviar del primer pis a l'àtic, però sense aplicar el topall del lloguer al nou contracte perquè els van dir que "no estaven limitats perquè eren d'obra nova".
I en un tercer cas que ha arribat anònimament a Article 47, la propietat ha aplicat el topall de lloguer formalment, però ha fet signar als llogaters un annex al contracte pel qual paguen un extra en metàl·lic, de manera que el preu total supera el llindar.
Un nou règim sancionador
En Jaime Palomera ha apuntat que la "picaresca" que hi ha hagut al mercat immobiliari ha estat més fàcil que en altres mercats en gran part perquè no hi havia un règim sancionador. Una cosa que aquestes últimes setmanes ha canviat a Catalunya: "Ara hi ha multes molt importants des de 90.000 fins a 900.000 euros per coses com les que descriuen els nostres oients".
En aquest sentit, en Jaime ha animat a l'amic de la Núria i a l'Omar a anar a denunciar aquesta situació que és "un frau de llei". Per fer-ho, la recomanació és anar a l'Agència d'Habitatge que, gràcies a l'aprovació d'aquest règim sancionador, "té l'obligació d'estudiar aquests casos". Per tant, no cal ni judici ni advocat, només anar a l'Agència i presentar la denúncia administrativa. En Jaime ha admès les dificultats a les quals s'enfronten els llogaters per denunciar, perquè hi ha "una desigualtat molt gran" envers la propietat. Però també ha reconegut que les noves legislacions són, precisament, per reduir aquesta desigualtat.
Com funciona el topall?
El topall de lloguer s'aplica "a tots els contractes nous", siguin o no d'obra nova, s'hagin fet o no reformes. A més, ha assenyalat Palomera, l'índex es basa "en el preu de mercat", no per sota: "Fa una mitjana dels preus de la zona i té en compte l'obra nova i les condicions del pis". Això passa a les zones tensionades, que són el 90% del territori català i siguin o no grans tenidors els que tinguin el pis. A partir d'aquí s'ha de mirar, en primer lloc, el contracte anterior "el preu màxim és l'anterior, no el poden pujar". I, en cas que sigui un gran tenidor, amb cinc pisos o més, el preu ha de ser el més baix, o el contracte anterior o l'índex de referència. Per trobar aquest índex, s'ha d'anar a la web del ministeri d'habitatge i posar la referència cadastral o simplement l'adreça del pis i alguna informació bàsica.
Per altra banda, Palomera ha recordat que el topall de lloguer no abaixa els preus, "el preu segueix pujant any a any" i ho fa segons l'IPC. Per tant, el topall no evita que en la renovació d'un mateix contracte, es pugui apujar el preu base perquè "la llei no pensa en abaixar els preus".
Pel que fa a les conseqüències que se saben fins ara, l'oferta de pisos de lloguer, tant a Barcelona com a Catalunya, no ha baixat, però sí que s'ha notat que un 14% dels contractes de lloguer de llarga durada han passat a lloguer de temporada. Pel que fa als preus, això suposa que, si es mira només el lloguer convencional, el preu ha baixat 2,5%, però si es mira la mitjana, els preus han pujat un 2,5%.

Laura Polo Dalfó
Redactora, productora, reportera i el que faci falta a El Balcó de SER Catalunya. Graduada en Periodisme...