La pitjor tragèdia dels Pirineus arriba al cinema: "La pel·lícula no podrà tornar-los, però sí recordar-los"
El Balcó s'ha colat a la superproducció catalana, 'Balandrau', que tanca mesos de rodatge simulant el torb que es va emportar la vida dels set excursionistes d'un mateix grup d'amics, en parlem amb l'equip de la pel·lícula
El Balcó es cola al rodatge de 'Balandrau': "La pel·lícula no podrà tornar-los, però sí recordar-los"
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
En un polígon industrial als afores de Caldes de Montbuí, s'estan rodant les últimes escenes d'una de les pel·lícules catalanes que més interès despertarà l'any que ve, Balandrau. La pel·lícula explicarà la tragèdia que va succeir al desembre de l'any 2000, quan set excursionistes d'un mateix grup d'amics —nou en total— van morir en aquesta muntanya del Pirineu a causa d'un torb que va fer canviar el temps en qüestió de segons. D'un dia serè, a una tempesta de neu i vent d'on era impossible sortir-ne. Només el vuitè, en Josep Maria, va sobreviure.
Dins de la nau es veu tot el terra blanc, ple de flocs de falsa neu. La gent de l'equip de rodatge, amb vestits EPI i mascaretes per protegir-se de la pols blanca i la boira que simula el torb. Hi ha actors com Àlvaro Cervantes, l'Anna Moliner o la Bruna Cusí a qui estan retocant el maquillatge i al centre de la sala un forat on entra l'Eduard Lloveras, que interpreta l'Oriol Fernàndez, l'excursionista que va quedar atrapat a una allau. Allà s'hi passa hores durant tot el matí, gravant l'escena en què intenta sortir-ne: "Et sents una mica Tom Cruise fent això", ha bromejat mentre se'l veu especialment afectat després de l'escena.
Al fons també hi ha el cap d'efectes especials, Pau Costa, que ha treballat a produccions com La Sociedad de la Nieve o Walking Death.I també el director, Fernando Trullols, de qui és la primera pel·lícula. Neu a les màquines, ventiladors preparats i acció. Les mànegues comencen a tirar neu i els ventiladors a simular l'aire del torb, comença l'escena i El Balcó espera pacientment a què acabin de rodar per poder parlar amb tot l'equip de Balandrau que s'estrenarà —segons el previst— a finals d'aquest any o principis del que ve.
La producció: Combinar plató i muntanya
El polígon de Caldes de Montbuí era el pla B, però "era molt difícil garantir quatre setmanes de rodatge en exterior sense cap problema", ha explicat la Laia Gómez, directora de producció, qui ha afegit que tampoc podien mantenir actors i equip tècnic exposats a temperatures tan fredes i rodant escenes tan difícils com les d'una allau o un torb. "Som una pel·lícula catalana, amb mitjans justos i l'havíem de salvar". És per això que les últimes setmanes de rodatge s'estan fent en aquesta nau, on han recreat una muntanya i allau i on hi posaran, fins i tot un helicòpter.
Altres escenes, però, sí que s'han fet a l'exterior, però no al lloc on van passar els fets: "Ho vam preparar per gravar-ho a La Molina, però a Nadal ja vam veure que no hi havia neu suficient". Amb el canvi climàtic fent-ne de les seves, en dues setmanes van haver de moure el rodatge a Boi Taüll, ja que no es podrien permetre perdre ni un dia de rodatge. De fet, el més difícil ha estat encaixar el rodatge en interiors i exteriors, perquè han depès molt de la meteorologia. Això sí, han tingut "molta sort".
També ha estat molt difícil tot el treball psicològic, especialment pels actors que han tingut "una entrega total", amb un sobreesforç que "no faria qualsevol actor". Han estat mesos de rodatge durs, amb condicions molt dures, especialment a la muntanya, i amb una "responsabilitat extra que quan es fa una pel·lícula normal no la té". Agraïment etern, això sí, per totes les persones implicades, familiars, bombers i ajuntaments, que ho van viure en primera persona: "Ens han donat la mà des del minuts 0, col·laborant i assessorant-nos".
Els efectes especials: Prova-error per trobar el torb
En aquesta pel·lícula, els efectes especials ho són tot. Al capdavant hi ha en Pau Costa, un dels professionals més importants de l'estat. Per crear la neu ha ajuntat molts materials com paper de cel·lulosa, espuma, paper de bombolles i diferents tipus de plàstic, tot barrejat amb aigua. Ha hagut de fer moltes barreges fins a arribar a la neu ideal, per "aconseguir l'efecte desitjat". El més complicat, però han estat les allaus amb explosions: "Teníem els actors en primer terme, era molt complicat".
I l'ha trobat perquè tot l'equip i tota la nau estan banyats de neu. Ha estat un repte difícil, però "molt divertit". La il·lusió se li nota a la mirada, especialment per les dificultats que s'ha trobat a l'hora de recrear el torb: "El més complicat sempre és millor, si no m'avorreixo".
La direcció: El vessant humanista
Entre claqueta i claqueta el director, Fernando Trullols, té uns minuts per parlar. Mentre la boira falsa es va dissipant, pot parlar. Fa tres anys que prepara aquesta pel·lícula, un any des que l'ha començat a dissenyar. Ha parlat amb gairebé tots els familiars perquè per ell era "imprescindible fer-ho amb les famílies". De fet, ha destacat que, durant la preparació, ha conegut gent "meravellosa" de qui vol descobrir el seu llegat: "Per mi és un homenatge a tota aquesta gent".
Ell és conscient del repte tècnic que suposa Balandrau, però el que més li ha costat ha estat com abordar una història tan coneguda, de la qual fins i tot s'ha fet un documental. "És la tercera pitjor tragèdia mundial que hi ha hagut a la muntanya per un fenomen meteorològic, i ha passat a casa nostra", ha apuntat, "què passa quan la vida posa aquest examen? Aquest és el motor".
Els ventiladors es tornen a engegar, i Trullols ha de tornar. Quan per fi acaba el rodatge de l'escena, i després d'un aplaudiment, surt commogut: "Plorar és quasi diari, empatitzem molt amb tot el que va passar". També li commou el "compromís" de tot l'equip en una pel·lícula tan exigent, "tothom està donant el màxim". Aquesta és la seva primera pel·lícula i, tot i que no ho enfoca així, la sent com un "privilegi" perquè tot i que "la pel·lícula no podrà tornar-los, sí que els podrà recordar".
Els actors: hores de documentació
També surten de la gran sala plena de neu els actors plens de neu, als abrics i a les celles, ferides per la cara i la veu gastada després de tant cridar. L'Anna Moliner i l'Eduard Lloveras es veuen cansats, amb els ulls vermells. Lloveras és l'Oriol Fernàndez, l'excursionista que queda soterrat sota l'allau; i Moliner l'Elena, la seva germana. "No paro de pensar en ell, trobo surrealista aquesta situació, no m'ho puc arribar a imaginar", ha explicat Lloveras.
Per documentar-se han estat hores, parlant amb en Josep Maria, els familiars i escoltant entrevistes d'hores i hores per conèixer com eren aquestes persones, d'infants, joves i just abans de la tragèdia: "Han sigut molt generosos amb nosaltres, és colpidor i bonic compartir-ho amb ells", ha admès Moliner. L'objectiu és fer-los un homenatge i, tot i que el seu sigui interpretació, poder apropar-se al màxim a què van viure, i portar-ho a la pantalla perquè la gent en sigui conscient.
Laura Polo Dalfó
Redactora, productora, reportera i el que faci falta a El Balcó de SER Catalunya. Graduada en Periodisme...
