El TSJC ordena mantenir el 25% de castellà a una dotzena d'escoles

Barcelona

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat una dotzena de recursos de cassació presentats per la Generalitat contra sentències del mateix tribunal que obligaven a fer un 25% de classes en castellà en algunes aules concretes, per satisfer el dret individual de les famílies que volen que els seus fills rebin un ensenyament "efectiu i equilibrat en llengua castellana". A la pràctica la decisió del tribunal no canvia res sinó que consolida el dia a dia en aquests centres concrets.

Segons el darrer recompte fet per Plataforma per la Llengua a principi d'aquest curs, a tot Catalunya hi ha 24 escoles on, a petició de famílies concretes que han guanyat la seva reclamació als tribunals, els alumnes d'algunes aules han de fer en castellà una assignatura troncal, a banda de la pròpia de llengua i literatura castellana. La Generalitat al·legava en els seus recursos que les sentències que s'estaven aplicant en aquests casos, obviaven la nova normativa del 2022 -la Llei sobre l'ús i aprenentatge de les llengües oficials en l'ensenyament no universitari, el Decret Llei que fixa els criteris dels projectes lingüístics dels centres i prohibeix els percentatges de llengües i un decret d'ordenació dels ensenyaments de l'educació bàsica que elimina la consideració d'assignatures troncals-. I per això, la Generalitat demanava al tribunal una unificació dels criteris judicials de la sala contenciosa administrativa del TSJC. No obstant això, la sala de cassació considera que el recurs no fonamenta "de manera suficient" aquesta petició i desestima els recursos del Govern.

Pendents del Tribunal Constitucional

Aquests casos concrets formen part del que podríem qualificar de "guerra de trinxeres", que mantenen viva la disputa entre partidaris i detractors de la immersió a l'espera del pronunciament que ha de fer el Tribunal Constitucional sobre les dues normatives que el govern i el parlament van aprovar l'any 2022 per esquivar la sentència del TSJC que volia estendre a tot el sistema educatiu català l'exigència que almenys un 25 % de les classes siguin en castellà per a tots els alumnes. Aquestes dues normes són el Decret LLei 6/2022 aprovat per l'executiu llavors president per Pere Aragonès, que fixa els criteris per elaborar, aprovar i validar els projectes lingüístics dels centres educatius -que prohibeix expressament els percentatges d'ús d'una llengua o altra i que situa el departament d'Educació com a responsable últim dels projectes lingüístics que s'apliquen als centres- i la Llei 8/2022 de 9 de juny sobre l'ús i aprenentatge de les llengües oficials en l'ensenyament no universitari, pactada per Esquerra, Junts, PSC i Comuns, que estableix que el català és la llengua "normalment emprada com a vehicular i d'aprenentatge" i que el castellà ha de tenir un ús "curricular" que garanteixi "que tot l'alumnat assoleixi el domini oral i escrit de les dues llengües oficials al final de l'educació obligatòria".

El TSJC va haver d'admetre que aquesta nova arquitectura normativa feia impossible executar la seva sentència del 25%, però des del primer moment va posar en dubte la seva constitucionalitat. I per això, el juliol de 2022 va presentar un recurs davant del Tribunal Constitucional que encara està pendent d'emetre la seva sentència.