Cohabitatge per gent gran: “No volia envellir ni a una residència ni a casa”

Barcelona

L'Anna té 63 anys i als seus 73 es veu vivint a Can70, un projecte de cohabitatge per persones grans que decideixen viure "de manera cooperativa, col·laborativa i comunitària, basant-se en l'ajuda mútua". Serà a Sarrià, en un sòl que l'Ajuntament els ha cedit per construir l'edifici on envelliran. L'Aurora, que té 72 anys, comparteix la mateixa aspiració que l'Anna. Juntament amb 40 socis més han comprat un hotel a Sant Feliu de Guíxols per fer el projecte Walden XXI: "Volem passar els últims anys de la nostra vida junts, sense haver d'anar a una residència ni que els fills s'hagin d'ocupar de nosaltres". Totes dues volen decidir com envellir, com ser cuidats i com cuidar i fer-ho "en companyia i molt amor".

El model del cohabitatge

La mare de l'Anna va cuidar el seu marit durant 12 anys, després de cuidar el seu pare, i abans de fer-se càrrec dels fills i els néts: "Va voler anar a una residència, deia que cuidar, matava". Així va envellir la seva mare. La sogra de l'Anna, en canvi, va decidir quedar-se a casa: "Jo vaig pensar que no volia envellir ni d'una manera ni de l'altra". I l'alternativa passava per organitzar el primer cohabitatge de Barcelona.

Per la seva banda, l'Aurora ja tenia la creença que la vida havia d'anar a la direcció del cohabitatge. Als 22 anys, casada i amb un fill, va decidir viure amb altres persones al projecte Twenty. Van arribar a ser 14 adults i tres menors que van cohabitar durant 7 anys. Després, als 30 anys, va tornar a repetir l'experiència i ara ha decidit passar la seva vellesa així.

La dificultat del cohabitatge

L'Aurora, amb dues experiències de cohabitatge a l'esquena, ha explicat que les dificultats que hi ha en viure en un cohabitatge, són les mateixes que hi ha en família. Tenien una organització per anar a buscar els nens, banyar-los, fer el dinar i el sopar. I tenien els mateixos problemes que quan es comparteix pis: "Sempre hi ha algú que deixa els estris més bruts". Per la seva banda, l'Anna creu que és encara més fàcil, perquè les cures que es fan a la família són per un amor que se suposa que s'ha de tenir. En canvi, en un grup de convivència comunitari, les cures "s'hauran pactat".

La Victòria és una de les catalanes que ja viu en cohabitatge, però ho fa a Madrid, a Torremoche. Va anar a viure allà l'any 2014, en una comunitat amb 81 persones més. Tots els dubtes i les esperances que tenen ara l'Anna i l'Aurora, són les mateixes que va tenir la Victòria ara fa 10 anys. Ella ha admès que té "moltes coses bones viure en comunitat" com "l'atenció immediata" o tenir algú sempre disposat a fer alguna cosa. Ara bé, ha admès que el tema de les cures és el més "delicat" i s'ha d'anar reinventant dia a dia, adaptant-se a les noves necessitats de la comunitat. Ella ha aconsellat l'Anna i l'Aurora que, en el moment de les cures compartides, s'externalitzi tota la cura física i entre els companys quedi la "cura social", com passar l'estona amb aquesta persona i que no se senti sola.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Per apuntar-se

Tant a Can70 com a Walden XX encara hi ha espais per nous socis, ara bé, per franges d'edat, ja que busquen un balanç entre persones, que no tots arribin "als 99 anys el mateix dia". Per Can70, cal un capital social de 38.000 euros; en canvi, per Walden XXI és de 60.000. Tant l'Anna com l'Aurora han recomanat a tothom que s'ho estigui pensant que consultin la web de Sostre Cívic, des del qual pengen els dos projectes.