Projecte Ingenu: Quan la IA pot fer reviure els morts
El musical immersiu ‘Arribaràs i serà de nit’ s’estrena a la Sala Àtrium de Barcelona
ENTREVISTA. 'Arribaràs i serà de nit'
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
Fa un any que la Irene va morir en un accident de cotxe. D'un dia per l'altre, se'n va. La seva parella, l'Àlex (Toni Guillemat), ha preparat un homenatge d'aniversari: un món virtual on la trobem amb 25, 45 i 65 anys. Aquí encara és viva, encara hi parla, encara la veu. Però on és la línia entre superar el dol i ser incapaç de deixar anar? Aquesta és la pregunta on dona voltes l'obra 'Arribaràs i serà demà', escrita pel dramaturg Marc Artigau i dirigida per Marc Chornet.
Un món virtual
Paula Jornet, Neus Pàmies i Isabel Soriano interpreten el mateix personatge en diferents moments de la seva 'vida'. "A la Irene la veiem de carn i ossos, i això és de les coses més boniques de l'espectacle. Que allò digital no és robòtic, sinó molt orgànic. Ningú s'enganxaria a conversar amb algú si fos forçat", diu Pàmies. Com el que li va passar a l'artista Laurie Anderson. L'article publicat fa un any a The Guardian on explicava que era addicta a parlar amb el simulador virtual del seu marit, el músic Lou Reed, va ser el punt de partida del text.
El dol
Una eina per fer reviure les persones. La intel·ligència artificial es presenta com una solució al dolor de la pèrdua. "El dol és la cosa més antiga del món, i és normal que intentem trobar remei a través de la tecnologia. Sí que crec que és liar-la una mica. És molt difícil entendre que algú ha marxat si encara hi parles cada dia", afirma Jornet. "T'acompanya per sempre més. Deixa de ser dolorós, potser. Hi ha un moment en què el dol és menys dolor, deixes de sentir com si et tallessin una part del cos", afegeixen la Neus i la Isabel.
Al mig de l'escena
La posada en escena combina un micròfon binaural que capta el so a 360º, amb uns auriculars que porten tant el públic com els intèrprets durant tota la funció. El resultat és un espectacle immersiu que va ser ideat des de Projecte Ingenu. "Estàvem amb una recerca sobre el temps, i això hi lligava perquè és la negació del present, d'algú que ha mort. I qui sap com és dins el món digital, potser canten! Posats a fabular, vam decidir fer-ne un musical", comenta Pàmies. Seran a la Sala Àtrium de Barcelona fins al 13 d'abril.
