Fígaro i Massiel se’n van de guateque al Teatre Akadèmia

Barcelona

La nit del 6 d'abril de 1968, Espanya va ser una festa: Massiel guanyava el festival d'Eurovisió amb la cançó 'La, la, la' escrita pel Dúo Dinámico. L'1 de maig de 1786, el Burgtheater de Viena va viure una de les estrenes més sonades de la història de l'òpera: Mozart presentava en societat Les noces de Fígaro, basada en l'obra de Beaumarchais. Aquestes dues efemèrides tenen alguna cosa en comú? La resposta seria lògicament negativa, si una companyia teatral no hagués decidit adaptar la famosa òpera bufa traslladant-ne l'acció a una finca de veïns de la Barcelona dels anys seixanta, justament el dia de la victòria eurovisiva. Aquesta companyia és Epidèmia Teatre que fins el 23 de març representen Guateque al Teatre Akadèmia de Barcelona amb dramatúrgia de Jaume Viñas i direcció de Gemma Sangerman.

Embolica que fort

"Fiesta casera, generalmente de gente joven, en que se merienda y se baila. Jolgorio". Així defineix el Diccionario un guateque, i certament l'esperit de festa travessa aquesta comèdia d'embolics divertida on la troca es va fent més grossa a cada escena, i a on els quatre actors i cantants -Aida Llop, Mireia Lorente-Picó, Gerard Franch i Joan Sáez- es trasvesteixen de presidents i presidentes de comunitat de veïns, porters de finca, guàrdies civils i enredaires de tota mena. La peça conserva els passatges més reconeixibles de Mozart, i hi afegeix música original i un popurri dels èxits espanyols dels 60 i 70 com Nino Bravo o el Tómbola de Marisol.

Crítica social

A Les noces de Fígaro, a més de la vessant còmica, s'hi reflectia una certa lluita de classes. Aquest component social i de crítica l'han mantingut a Guateque abordant, per exemple, l'especulació immobiliària. "El boom immobiliari que hi va haver a Barcelona als anys 60 va ser molt fort. Es va construir sin ton ni son, tot s'hi valia. Es van requalificar molts terrenys que potser no haurien d'haver-se edificat. I ara, tots aquells pisos que es van fer no els podem gaudir les persones treballadores", diu l'Aida Llop. També han aprofitat per revisar de dalt a baix el rol de les dones. En un moment de l'obra, es recorda la submissió legal que les dones tenien dels seus marits o pares durant el franquisme.