La Caixa torna: i ara, què? Conseqüències i incògnites del retorn a Catalunya del gegant financer
La patronal catalana i el Govern espanyol auguren un efecte contagi, però de moment CaixaBank continua amb la seu social a València, sense previsió de tornar
Imatge de les torres negres de l'Avinguda Diagonal, que de nou seran la seu social de La Caixa. / Europa Press News
Barcelona
La Caixa torna a Catalunya. La Fundació i el seu hòlding inversor, CriteriaCaixa, han traslladat la seva seu social a Barcelona, després d'endur-se-la a Palma l'octubre del 2017. Un moviment de gran impacte econòmic i de transcendència política, perquè es tracta del grup empresarial i financer més gran d'Espanya. Repassem quines certeses i quins interrogants sobre aquest moviment.
Per què La Caixa torna ara?
El 7 d’octubre del 2017, en el moment de màxima efervescència del procés, el grup va treure la seu social de Catalunya argumentant que buscava mantenir “l'operativa” normal de l'entitat. Ara, amb l’arribada d’un partit no independentista a la Generalitat, diuen que ja “no es donen les circumstàncies” que van causar el trasllat temporal.
El canvi arriba un mes i mig després que el Banc Sabadell anunciés el seu retorn d’Alacant a la capital vallesana. Va ser la primera empresa de l’Ibex-35 que va fer efectiva aquesta tornada a casa. Abans, també ho havien fet companyies de pes com Molins o Laboratoris Ordesa. Aigües de Barcelona -empresa participada per La Caixa en un 15%- va tornar la seva seu a Catalunya l’any 2018.
Quina lectura política té aquest moviment?
El retorn de La Caixa contribueix a reforçar el missatge de "normalitat institucional" que han transmès des de fa mesos, en sintonia, tant el govern espanyol com el govern encapçalat per Salvador Illa. El moviment constata un canvi de paradigma polític a Catalunya després de 12 anys de governs de caràcter independentista al capdavant de la Generalitat.
El president Illa ha reivindicat que la decisió empresarial ha estat possible per "l'estabilitat institucional, el rigor, i la seguretat jurídica" que hi ha ara mateix a Catalunya, i que "són els millors aliats per liderar models de prosperitat". Tot i que en la darrera legislatura presidida per Pere Aragonès la incertesa política ja va disminuir notablement, l'empresariat ha trobat en el canvi de govern a Catalunya l'estímul definitiu per desfer el camí de la fugida de l'any 2017.
Què diu el món econòmic?
Tots els representants dels sectors econòmics catalans, sense excepció, han celebrat aquest retorn. Foment del Treball, la patronal de les grans empreses, ho considera “un gran pas” i ha reivindicat la seva tasca en els darrers mesos per afavorir aquest retorn. El seu president, Josep Sánchez-Llibre, ha felicitat el president de a Caixa, Isidre Fainé, per una decisió, que diuen que ajudarà Catalunya a tornar ser la “locomotora econòmica” d’Espanya.
Mentrestant, el Cercle d’Economia parla d’“un desig complert”, i el president de la Cambra de Comerç de Barcelona ho qualifica de “moviment natural i esperat, amb repercussions profundes a la vida econòmica catalana".
Els sindicats també celebren aquesta maniobra: Javier Pacheco, secretari general de CCOO a Catalunya creu que “s’ha revertit una anomalia”, mentre que Camil Ros, secretari general d’UGT, en declaracions a SER Catalunya ha posat una mica d’aigua al vi: “torna Criteria, però Caixabank no, per tant, és una notícia mig bona”. Ros ha afegit que valora l’impacte simbòlic de la mesura.
Isidre Fainé en una imatge d'arxiu a una Junta d'Accionistes de CaixaBank.
Isidre Fainé en una imatge d'arxiu a una Junta d'Accionistes de CaixaBank.
Representarà algun canvi pel funcionament del grup financer?
Segons el comunicat de La Caixa, el canvi no implica moviment de persones ni d’espais o serveis corporatius, ja que la major part dels empleats i centres de treball s'han quedat sempre a Barcelona. La rellevància és -sobretot- simbòlica: les torres negres de la Diagonal tornaran a ser la seu del grup, més de set anys després.
Això vol dir que ha tornat Caixabank?
No, l’entitat bancària que cotitza a l’Ibex-35, per ara, mantindrà la seva seu a València. El que torna a Catalunya és la Fundació La Caixa i el seu hòlding inversor, CriteriaCaixa, a través del qual fan tots els moviments financers. Caixabank és una de les empreses de les quals la Fundació (a través de Criteria) té participacions. La Fundació La Caixa és la més gran d'Espanya i també l'inversor privat que té pes més pes al país, amb actius per valor de 30.000 milions d'euros.
Caixabank té previst tornar a Catalunya?
Aquesta és, ara mateix, la gran incògnita. La versió oficial de l’entitat és que no tornaran. El seu conseller delegat, Gonzalo Gortázar va explicar que “la seva vocació d’estar a València no té terminis”. Més enllà del canvi de la situació política a Catalunya, argumenten que ara són un banc diferent del que eren el 2017, perquè el 2021 van absorbir Bankia, que tenia la seva social a València.
Per altra banda, fonts del món econòmic assenyalen que la participació de l’estat al banc (en posseeix un 18%) fa que la Moncloa estigui conforme amb mantenir la seu social a la capital del País Valencià. El 2024, CaixaBank va obtenir un benefici de 5.787 milions d'euros, un 20,2% més que l’any anterior.
Hi haurà efecte contagi de les empreses participades per CriteriaCaixa?
El ministre d’Economia Carlos Cuerpo ha donat per fet que el retorn de La Caixa pot crear un efecte dominó. La patronal catalana Foment del Treball també pronostica que el retorn d’un gegant com La Caixa animarà altres companyies a fer el pas.
A banda de la seva participació majoritària a CaixaBank, a través de Criteria, el grup controla el 27% de Naturgy i el 17% de la immobiliària Colonial, empreses de l’Ibex-35 que també es van endur la seva seu social de Catalunya. No obstant això, tant Colonial com Naturgy reiteren que, de moment, no tenen previst tornar la seva seu a Catalunya. De fet, el conseller delegat de l’energètica (antiga Gas Natural) va assegurar fa dues setmanes que “no ho han debatut i que ja ho debatran quan toqui”.
Les altres empreses tornaran?
Més de 4.500 empreses van canviar la seva seu social durant el procés per ubicar-la fora de Catalunya. Algunes de gran importància i renom, amb arrelament històric, com la constructora Abertis, la distribuïdora d'Endesa, o el grup editorial i mediàtic Planeta.
L’empresa de torres de telecomunicacions Cellnex va moure la seva seu a Madrid. De moment, la companyia -que també cotitza a l’Ibex-35- no ha volgut fer cap comentari sobre el retorn de La Caixa. Preguntat en la roda de premsa de resultats anuals, el seu conseller delegat, Marco Patuano, va assegurar que el seu retorn era un tema que no estava sobre la taula. “La junta directiva mai ho ha discutit”, va assegurar.
També van moure la seva seu social multinacionals que històricament havien estat a Barcelona des de fa més d’un segle, com els gegants d’assegurances, Allianz, Zurich o Axa.
