Clam d’esportistes catalanes d’elit pel 8M: "És molt difícil ser dona en un esport minoritari"

Barcelona

Aquest dissabte és 8 de març, Dia Internacional de les Dones. Un dia per reivindicar, per visibilitzar i per fer valdre el paper de les dones en tots els àmbits, també en l’esport. No obstant això, avui en dia encara és complicat ser una dona que competeix en esports minoritaris. Al ‘Què t’hi Jugues!’ parlem amb les tres esportistes catalanes d’elit, que viuen les grans diferències entre els seus companys i elles.

Malgrat els avenços en els darrers anys, com és l’exemple del Barça Femení, les esportistes femenines continuen enfrontant-se a desigualtats: Salaris inferiors, l’accés a finançament i recursos, o la representació en posicions de lideratge dins dels organismes esportius. Segons dades del dossier estadístic de la Generalitat de Catalunya, publicat l’octubre de 2023, només el 27% de les llicències federatives són femenines, en contrast amb el 73% masculí. Aquesta bretxa és encara més evident en esports minoritaris, on la participació femenina és limitada. A més, l’any 2018, les dones esportistes rebien només el 4% del total de la cobertura dels mitjans de comunicació relacionats amb l’esport.

Aina Florenza, millor jugadora del món d’hoquei patins del 2024

L’Aina Florenza n’és un exemple d’esportista d’elit en un esport minoritari. La jugadora d’hoquei patins ja ha estat nomenada la millor jugadora del món, amb tan sols 22 anys, i s’hi dedica des que en té 4. La mataronina reconeix, de primera mà, les desigualtats que ha viscut tot i considerar que hi ha hagut avenços, sobretot en la professionalització dels entrenaments amateurs i el ressò mediàtic que se li dona: “L’esport s’ha professionalitzat. La qualitat dels entrenaments ha augmentat i se li dona més ressò, tot i continuar sent un esport minoritari”, afirma.

Tania Álvarez, bicampiona d’Europa de boxa el 2024

Entre 2013 i 2015, el 58% d’esportistes federats, a Catalunya, eren homes, mentre que el 42% eren dones. Des de l’any 2020, la situació s’ha equiparat.

Així ho narra la Tania Álvarez. Ella és boxejadora professional. Bicampiona d’Europa amb només 22 anys. Durant els seus inicis a la boxa, relata que al gimnàs hi havia molt poques dones: “Al gimnàs érem molt poques dones. Ara, al meu equip, som més dones que homes boxejant.” Tanmateix, la Tania ha vist, amb els seus propis ulls, l’increment femení en un esport poc consolidat al nostre país. “Aquest fet motiva a veure que cada vegada anem creixent, que som més les que ens animem a practicar aquest esport”, sosté.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Berta Abellán, actual subcampiona del món de trial i campiona d’Europa el 2018

Una de les esportistes que també ha viscut aquest procés és la Berta Abellán, actual subcampiona del món de trial i campiona d’Europa el 2018. La pilot viu des dels seus inicis, en un esport minoritari i com a dona, les grans diferències respecte dels seus companys. Principalment, en aspectes econòmics, on declara que “només dues companyes, del món del trial, es poden guanyar la vida”, declara la Berta. A tot això, afegeix que el nombre d’homes que es poden guanyar la vida del trial és molt superior: “Mínim deu d’ells es poden guanyar la vida d’aquest esport.” L’actual subcampiona del món apunta que “ens esforcem tant com ells i no se’ns recompensa. Tant de bo totes ens puguem guanyar la vida del trial.”

Les esportistes catalanes d’elit clamen per una igualtat entre homes i dones

Al món del motor, només el 4% de les llicències federatives són dones, mentre que el 96% són homes. La pilot catalana reivindica que “cal reconeixement i visibilitat, per part dels mitjans, per a revertir la situació de les dones al món del trial.”

La bicampiona d’Europa, de boxa, també comparteix la manca de visibilitat en el seu esport. Un esport que es relaciona directament a l’home, oblidant les dones que també la practiquen: “Cal que la gent conegui què és la boxa. També la podem practicar les dones”, exclama.

L’Aina Florenza, recalquem, guanyadora de la Pilota d’Or durant 4 temporades consecutives, i campiona d’Europa i del Món d’hoquei patins, també viu aquestes diferències. “El tracte rebut no és equiparable amb el de la selecció espanyola masculina”, apunta. Salaris més baixos, menor material que els homes o pitjors horaris en són exemples ben evidents, testifica als micròfons de SER Catalunya. De fet, la jugadora manifesta que “el 70% dels jugadors poden viure de l’hoquei patins mentre que el 20% de les jugadores podem fer-ho.” Només les que destaquin, i estiguin ben posicionades en el seu club, s’ho poden permetre.

Per aquest Dia Internacional de les Dones (8M), l’Aina Florenza, la Tania Álvarez i la Berta Abellán comparteixen una reivindicació des de la seva gran trajectòria com a dones, en esports minoritaris. Una fita que els agradaria que continuessin les noves generacions, animant a totes les nenes a lluitar pels seus somnis i a fer-se costat entre totes.