Primer judici a Espanya sobre l'eutanàsia a una jove de 24 anys: la noia ratifica davant la jutge que vol morir dignament

Barcelona

Després de vuit mesos amb l'eutanàsia paralitzada, una noia paraplègica de 24 anys ha hagut de tornar a explicar durant gairebé una hora el dolor i patiment que sent i pel qual fa un any que va demanar la mort assistida i li va ser concedida. Aquesta vegada, però, ho ha hagut de fer davant d'una jutgessa, de la fiscalia i diversos advocats, en una sala de la Ciutat de la Justícia de Barcelona, en la primera vista a Espanya per decidir si es concedeix la mort digna a la pacient, arran de la demanda del seu pare i d'Abogados Cristianos que s'oposen a l'eutanàsia.

La jove, que va quedar paraplègica al 2022 després de saltar d'un cinquè pis en un intent de suïcidi, ha estat la primera a declarar i ho ha fet per ratificat davant la jutge que vol morir dignament. La pacient ha hagut de traslladar-se físicament a la Ciutat de la Justícia des de l'Hospital Residencial on segueix ingressada, ja que la fiscalia va rebutjar la petició de la Generalitat, que declarés per videoconferència. "Es una irresponsabilitat i una crueldat intolerable", asseguren a SER Catalunya fonts de l'entorn mèdic i jurídic de la noia.

A continuació, han declarat diversos metges i facultatius, que han tractat a la pacient els darrers anys. Els primers a declarar, segons la documentació a qual ha tingut accés SER Catalunya, han estat la metgessa de l'Hospital Residencial de Sant Pere de Ribes, on es troba actualment la pacient; una neuropsicòloga i membre de la Comissió d'Ètica que va valorar l'estat mental de la noia en el moment de demanar l'eutanàsia; una especialista en neurorehabilitació de l'Institut Guttmann que va tracar-la durant tres mesos, i una psiquiatra. Tots quatre facultatius han ratificat els seus informes i han declarat que la noia compleix els requisits per rebre la mort assistida.

En la vista, també han de declarar els dos metges que van rebre, tramitar i acceptar la petició d'eutanàsia i la cap d'Interconsulta i Psiquiatria de l'Hospital Vall Hebron i membre de la Comissió de Garanties de la Generalitat, que també van avalar la seva mort digna. L'últim a declarar serà un metge forense de l'Administració de Justícia, especialista en Psiquiatria, que va visitar la jove fa unes setmanes, per determinar si va sol·licitar l'eutanàsia de manera lliure, sense interferències o influenciada per la seva malaltia mental.

Fins ara, la pacient ha estat visitada per una dotzena de professionals mèdics, que van avalar la seva mort assistida, i la seva sol·licitut d'eutanàsia va ser estudiada pels 19 experts de la Comissió d'Avaluació i Garanties de la Generalitat, que van concedir-li per unanimitat la mort assistida. El pare de la noia, que havia rebutjat la seva tutela quan era menor d'edat, va presentar una demanda al jutjat demanant que paralitzés la seva mort assistida i el tribunal va acceptar-ho.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

El pare de la jove, representat per l'associació ultracatòl·lica Abogados Cristianos, al·lega que la jove pateix diverses malalties mentals i considera la prestació un suïcidi assistit. Segons els demandants, la noia pateix un trastorn límit de la personalitat, un altre trastorn obsessivocompulsiu a més d'idees suïcides que l'han portat a intentar suïcidar-se diverses vegades. L'home, assessorat per l'associació ultracatòlica, creu que no es compleixen els requisits per a l'eutanàsia, ja que considera que el consentiment de la seva filla està viciat perquè pateix malalties mentals.

La jove a la psiquiatra que la va evaluar: "Em sento incompresa per la meva família"

La dificultat del cas, segons van reconèixer els metges, rau en la joventut de la pacient, les patologies de salut mental que pateix i els seus antecedents autolítics. La jove pateix una paraplegia completa provocada per un intent de suïcidi l'octubre de 2022, quan va saltar des d'un cinquè pis. Des de llavors, té una lesió medul·lar que li impedeix moure les cames, li causa dolor, ha de desplaçar-se en cadira de rodes o de manera molt precària amb caminador i fèrules, i no pot fer les seves necessitats sense ajuda externa. Danys "permanents i irreversibles", segons la doctora de l'Institut Guttmann, que la va tractar durant quatre mesos.

Malgrat que la víctima va sol·licitar l'eutanàsia gairebé de manera immediata, després de veure's postrada en una cadira de rodes, els metges van decidir esperar preventivament almenys un any abans d'iniciar el procés. La psiquiatra que la va avaluar va determinar que, tot i que mostrava molta "implicació en la rehabilitació", "predominaven en ella els sentiments de desesperança, malestar emocional i dificultat per acceptar les seqüeles". Segons els documents als quals ha tingut accés aquesta emissora, la pacient també lamentava l'actitud dels seus pares: "Em sento incompresa per la meva família, em sento sola i buida; tota aquesta situació em genera molt sofriment", va declarar als metges.

Després del seu pas per l'Institut Guttmann, la jove va ingressar en un altre centre sanitari, l'Hospital Residència Sant Camil, de Sant Pere de Ribes. Allà va tornar a expressar el seu desig de morir dignament. Els professionals van celebrar tres reunions, en cinc mesos de diferència, per valorar si la pacient podia prendre la decisió de sol·licitar l'eutanàsia. Per als advocats de la Generalitat, aquesta prudència demostra "una cura exquisida per part dels professionals mèdics que la van assistir durant tot aquest temps".

La Generalitat, que defensa el dret de la noia a morir dignament, ha mostrat la seva "perplexitat" per haver allargat durant més de mig any el sofriment de la pacient, malgrat que "no s'hagi aportat cap prova de caràcter científic o pericial que contradiu els múltiples informes mèdics que fonamenten la decisió". Segons la Generalitat, el pare de la noia "es limita a fer una interpretació profana de les conseqüències dels diagnòstics de la seva filla" i l'associació Abogados Cristianos "té com a única i censurable finalitat ajornar el màxim temps possible l'exercici d'un dret fonamental per part del seu titular, i es limita a expressar una divergència ideològica tant legítima com innocent i, per descomptat, aliena a les garanties dels drets fonamentals".