"Em vaig fer una reducció d'estómac i va quedar de la mida d'un iogurt"

Barcelona

L'abril del 2023 va ser un punt d'inflexió per la vida de la Mar: "Em vaig fer una reducció d'estómac i va quedar de la mida d'un iogurt". Pesava 107 quilos quan va començar el procés de l'operació i 87 quan va entrar a quiròfan. Feia molts anys, des dels tretze, que la Mar tenia problemes de sobrepès. Però en el moment que va arribar a l'operació va ser quan no va veure més sortida. "Més que sobrepès, tenia obesitat mòrbida"; acumulava problemes de tiroides i tenia diabetis, també li feien mal les cames i els genolls i no podia pràcticament caminar: "El meu pensament va ser que preferia morir-me de l'operació que de sobrepès".

El de l'operació va ser un procés llarg, de quatre anys, que va començar amb una preparació i que encara dura amb un postoperatori dur on ella mateixa ha admès que li cal un suport psicològic que no existeix.

L'operació

El procés per arribar a una operació d'estómac sempre comença amb el metge o metgessa de capçalera. En el cas de la Mar era la segona vegada que intentava arribar-hi, ja que la primera no va ser capaç. Aquesta vegada sí que va decidir tirar endavant, i complica un primer requisit que era haver fet moltes dietes: "Quan ells veuen que ho has intentat i no ho has aconseguit, t'ho proposen". Després va haver de fer uns testos psicològics i passar pel nutricionista fins que després d'uns mesos li van dir que era apta per l'operació.

Això va ser a l'octubre, però fins a l'abril no va passar per quiròfan perquè primera havia de baixar un 10% del seu pes, 10 quilos. L'objectiu d'aquesta restricció és reduir el risc de l'operació. La cirurgia va sortir bé i la Mar va poder tornar a casa amb l'estómac de la mida d'un iogurt de 125 grams. I allà comença el més dur, "tornar a menjar com un bebè". Les primeres tres setmanes només podia menjar líquid, després puré i al cap de tres setmanes més introduir el sòlid. És a partir dels dos mesos que un pot tornar a menjar bé, això sí "sempre amb un plat de postres" —avui un platet de pèsols i una salxixa— i sent conscient que alguns aliments no els podrà tornar a tolerar, com la llet.

La importància del suport

La Mar està feliç amb el seu cos, però ha lamentat que li ha faltat i li falta encara suport psicològic, especialment després de l'operació i actualment. "Ja ens van dir que ens operaven l'estómac, però no el cap". Els mesos posteriors a l'operació va baixar de pes ràpidament, però s'ha trobat que si no es treballa el cap, es torna a menjar i l'estómac és un múscul que "si es menja més, es torna a fer gran".

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Aquest últim mes li ha costat molt a la Mar, perquè ha tingut moments d'estrès i ansietat que l'han fet pujar tres quilos, però és forta mentalment i s'està cuidant: "Menjo coses que no hauria de menjar, però només de tant en tant".

L'obesitat, un problema creixent

A Catalunya, gairebé el 35% de la població de 18 a 74 anys té sobrepès. El 41% són homes i el 28%, dones. Pel que fa a l'obesitat el percentatge es queda en el 15,3%. Pel que fa a la població infantil les dades són preocupants: 4 de cada 10 nens i nens tenen sobrepès o obesitat.

Pel que fa a les operacions, actualment, a Espanya es fan unes 11.000 cirurgies bariàtriques, destinades a reduir el pes. A Catalunya al mes de gener es van fer 120 operacions relacionades amb l'obesitat mòrbida i 1391 persones estan pendents d'entrar a quiròfan. El doctor Carlos Hoyuela, cap de cirurgia de l'hospital Mollet Barcelona, fa més de 25 anys que es dedica a aquestes operacions. Ha explicat que no tothom pot sotmetre-s'hi, i que cal passar per un procés de selecció que comença amb el metge de l'atenció primària i culmina amb un comitè d'experts interdisciplinari.

Ha admès que després d'aquests tractaments s'ha de fer un "seguiment de per vida" i que cal un suport psicològic que no existeix per la "pressió assistencial" que hi ha a la sanitat pública. De manera que si hi ha un pacient amb un bon postoperatori, que està content i que s'ha adaptat a la dieta, com la Mar, "el seguiment es va espaiant", fins que acaba pràcticament desapareixent.