‘L’Herència', vet aquí el que era
El Teatre Lliure estrena l’obra monumental de Matthew López
Barcelona
"Ja has fet la marató?" és la pregunta que els aficionats al teatre catalans es fan els uns als altres aquests dies. La “marató” son les 6 hores (amb pauses) que dura un dels esdeveniments escènics més esperats de la temporada, ‘L’Herència’ de Matthew López, que el director Josep Maria Mestres ha aixecat al Teatre Lliure de Montjuic amb una companyia brillant de tretze actors encapçalats pels joves Carlos Cuevas, Albert Salazar i Marc Soler i els veterans Carles Martínez i Abel Folk. Aquest text monumental està dividit en dues parts que es poden veure en dies consecutius dijous i divendres o de forma consecutiva dissabtes i diumenges (els espectadors arriben a la sala abans de les 4 de la tarda i no surten fins a les 11 de la nit).
L'argument
L’obra comença quan un grup d’amics que assisteixen a un taller d’escriptura a Nova York volen escriure una història, la seva pròpia, la de la comunitat de joves gays de mitjans de la dècada passada espantats per la imminent arribada de Trump a la Casa Blanca. Aleshores, apareix en escena l’esperit d’EM Foster, l’escriptor britànic homosexual autor de ‘Maurice’, que els farà de guia espiritual durant tota la narració. De fet, Matthew López es va inspirar en una altra dels llibres de Foster, ‘Retorn a Howards End’, per escriure ‘L’Herència’.
L'epidèmia de la sida
‘L’Herència’ és una gran epopeia sobre el que significa ser gay en un mon on l'auge de l'extrema dreta posa en perill tots els drets i llibertats aconseguits les últimes dècades com el matrimoni homosexual. També parla de la crisi de la sida dels anys 80 i 90 quan la malaltia era mortal i va acabar amb la vida de gairebé tota una generació de gays. Els supervivents d'aquella epidèmia, encarnats en els personatges de la parella madura de l'obra, son els encarregats de despertar i fer aparèixer els fantasmes de tots els morts possibles per construir un memorial i transmetre el llegat de tota una època.
El llibre
El text amb la traducció de Joan Sellent, un dels grans traductors al català del teatre universal (els seus shakespeares son canònics) impacta tant que el llibre que han publicat el Lliure i Comanegra està tenint una molt bona rebuda entre els espectadors que surten de la funció i el compren directament a la sala. Des de l’editorial Comanegra ens diuen per correu electrònic: “és una sorpresa tractant-se de textos teatrals, perquè és un gènere que normalment no atrau un gran nombre de lectors. La tirada de l’edició és relativament modesta, però no deixa de ser tot un èxit que s'estigui venent tan bé”
