El fracàs de les velles polítiques d'habitatge: per cada pis nou de protecció oficial se'n perden quatre
Més de 100.000 famílies estan inscrites al registre de sol·licitants d'habitatge protegit, segons dades que avança SER Catalunya
El fracàs de les velles polítiques d'habitatge
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
Per cada pis nou de protecció oficial que es crea a Catalunya, se'n perden quatre. Són pisos que poden entrar al mercat lliure i vendre's per un preu superior. El país està pagant ara les conseqüències d'una política d'habitatge fallida de les darreres dècades, que promovia especialment l'habitatge assequible de compra i posava data de caducitat a la protecció oficial. Tot plegat, mentre al registre de sol·licitants d'habitatges protegits hi ha 100.304 famílies inscrites, segons les darreres dades del Govern que avança SER Catalunya.
El 2024 a Catalunya es van qualificar 1.893 pisos de protecció oficial, però, en canvi, en van caducar més de 7.116. És un saldo negatiu: 5.223 pisos protegits menys. I aquest any, segons dades que ha donat el Govern en resposta parlamentària, caduquen 7.853 habitatges més.
Saldo de l'habitatge protegit a Catalunya el 2024 / Pol Valero
Saldo de l'habitatge protegit a Catalunya el 2024 / Pol Valero
La promesa de 50.000 pisos nous vs. la realitat dels 32.000 que caduquen
Un dels cavalls de batalla de la legislatura de Salvador Illa és la promesa de construir 50.000 pisos públics abans del 2030. En el mateix període de temps, els pròxims cinc anys, perdran la protecció oficial 32.005 habitatges (3.012 a Barcelona ciutat). I abans del 2035, l'hauran perduda 44.326 pisos.
Habitatges protegits que caduquen cada any / Pol Valero
Habitatges protegits que caduquen cada any / Pol Valero
Ara mateix, a Catalunya hi ha 96.692 pisos protegits, tant de promoció pública com privada. D'aquests, només 37.067 (38%) tenen la protecció permanent. La resta, gairebé dos terços, caducaran tard o d'hora. I d'aquests, 19.651, són de promotors públics, com el govern, ajuntaments o diputacions, per tant, construïts amb diners públics.
La "rèmora" de les antigues promocions
Des de les administracions assenyalen que la situació actual és conseqüència d'unes polítiques d'habitatge que s'han aplicat durant dècades, però que no han tingut èxit a llarg termini. "Tenim pocs mecanismes per evitar que aquests habitatges construïts fa més de 40 anys perdin la qualificació", explica Eloi Cortés, regidor d'habitatge de Sabadell. "Tenim molta feina per vèncer aquesta inèrcia", afegeix. La seva ciutat perdrà 735 pisos protegits aquest 2025. Mentrestant, segons les darreres dades, la ciutat rep en un any 2.754 sol·licituds de famílies en llista d'espera per un pis assequible.
Anys enrere, l'habitatge protegit era sobretot de compra. De fet, del que s'ha perdut en els darrers dos anys, només un 1% era lloguer, que és precisament la modalitat que ara es vol potenciar. Les administracions també demanen més eines per fer que tots els nous pisos protegits tinguin una qualificació permanent.
