"Si el futbol és diversió, el Barça és el millor equip del món"
Els culers van gaudir amb el joc del seu equip, però lamenten que al tram final el Barça es deixés empatar per l'Atlètic de Madrid. Un sentiment que comparteix Lluís Flaquer en les seves notes.
"Si el futbol és diversió, el Barça és el millor equip del món"
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
Barça i Atlético de Madrid van empatar a 4 en el partit d'anada de les semifinals de Copa. Un partit espectacular i que deixa tot obert a la tornada. Al 'Què t'hi Jugues', el professor Lluís Flaquer posa les seves notes, que evidencien la contradictòria sensació que el partit ha deixat entre els barcelonistes. El Barça fa que la gent es diverteixi, però no acaba de tancar bé els partits. A més, el nivell de Cubarsí, Pedri i Lamine i els gols d'estratègia mereixen també puntuació.
Excel·lent: que ens ho passem pipa
Sí, entenc el culer que està emprenyat pel resultat final. Que no entén que es deixi escapar un partit que tenies guanyat, però a aquests ja els dedicaré una altra nota. Perquè ja sé que al final això va de guanyar. Però posem l’accent en el que ens genera el Barça. Si el futbol és espectacle i diversió, tenim el millor equip del món. No hi ha partits més agraïts que els que juga el Barça de Flick. El repertori d’aquesta temporada és excels, amb golejades i remuntades que recordarem durant molt de temps. Les notes les posaran els títols, sí, però valorem el camí que ens pot portar fins a ells. Veurem com acaba, però jo feia anys que no m’ho passava tant bé veien el Barça.
Notable: tenir líders a cada línia
I quins líders! El culer Cubarsí en defensa. El mag Pedri al mig camp. I el geni Lamine a la davantera. Cadascun amb les seves característiques, amb aspectes per polir, però assumint unes jerarquies que encomanen tot l’equip. Cubarsí, que va iniciar fred com l’equip, va donar després una lliçó del que és central ideal per al Barça. El tema Pedri ens deixa ja sense paraules. Escriu el futbol en majúscules. Tot campista d’època. Juga ell, fa jugar els companys i no deixa jugar els rivals. I què dir del repertori de Lamine, que t’aixeca del seient amb cada pilota que toca. Cubarsí, Pedri i Lamine. Culers, compromesos i líders. Gaudim-los i venerem-los. Són la Santíssima Trinitat del Barça de Flick.
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Los goles del FC Barcelona 4-4 Atlético de Madrid | Batalla de goles que se resolverá en la vuelta
Progressa adequadament: la pissarra
La imatge diu molt. Marca Íñigo el 3-2, en un d’aquells córners de laboratori. Què fa Flick? Es gira a la banqueta i busca l’abraçada amb el seu staff, en un clar reconeixement a què el que s’havia parit a la pissarra s’havia traduït de forma genial al camp. En el futbol actual, és fonamental treure partit a totes les opcions. I l’estratègia, sovint menystinguda en un equip com el Barça, s’ha convertit ara en font de petroli. Són ja molts els gols que, a partir de la pissarra, han servit per a desencallar partits. Tens assistents i rematadors ideals per a imaginar jugades, com el pick and roll de Cubarsí que allibera Íñigo per a rematar sol en el 3-2. Premi i reconeixement per al laboratori. Ah, i un repte. Ara que es marca tant en córners i faltes laterals, a veure si algú idea la fórmula per a marcar també algun gol de falta directa. Amb els peus que tens, clama al cel que no n’aprofitem ni una.
Suspens: no saber tancar partits
És la nota els que els dedico als que prioritzen resultat a diversió. I els entenc. La següent pantalla que ha de superar el projecte Flick és saber gestionar escenaris diferents. El Barça és brutal quan accelera. Ara ha d’aprendre també a frenar. Ho va verbalitzar Pedri, també Íñigo fa uns mesos. Hi ha moments en què cap aparcar el risc i apostar pel control. Tenir calma, no concedir tants espais. Com a exemple, la darrera mitja hora de la final de la Supercopa davant el Madrid. L’expulsió de Szczesny et va portar a un nou escenari. Amb 10, el Barça va fer un exercici de control encomiable. No és una crítica, però sí un repte. Està bé que Flick aposti pel risc, però en fases finals de partits que ja tens guanyats, Hansi hauria de prioritzar la calma.
