Les residències, cinc anys després de la pandèmia, denuncien "protocols a la defensiva" que els culpabilitzen
L'associació de directors critica que "l'únic canvi real" els dona molta més feina burocràtica i no resol la seva integració al sistema sanitari
sanjagrujic
Barcelona
Cinc anys després del primer positiu de Covid a Catalunya, els responsables de les residències catalanes denuncien que l'administració, en comptes de millorar el seu funcionament, els carrega les culpes i una de les poques modificacions que s'han introduït des de llavors els ha afegit càrrega burocràtica i no donen l'abast. "El que no pot ser és que sempre, eternament, la culpa sigui de les residències, quan només som una part del sistema", ha lamentat en una entrevista a l'Aquí Catalunya, el president de l'associació de directors (ASCAD), Andrés Rueda.
Ara han de bolcar tota la informació dels usuaris a un historial mèdic, que no és el mateix que el dels ambulatoris, amb la qual cosa fan una feina per duplicat i segons Rueda, aquest sistema "fa aigües" i retreu que és de "malvats" que no els donin eines per utilitzar-la. "Abans teníem personal insuficient; ara continuem amb personal insuficient. Abans teníem una dolenta o inadequada coordinació entre salut i residències; i continuem amb una inadequada coordinació; si les bases importants del que teníem les tenim sobre la taula, doncs jo estaria molt preocupat", ha afegit.
Rueda ha recordat que els jutges han desestimat la majoria d'investigacions als geriàtrics: "Si no s'han detectat negligències en més de 200 casos, ningú ha pensat que potser el problema no és aquest, per molt que es focalitzi en aquest? On estan aquestes responsabilitats? Aleshores entens molts protocols que són absolutament defensius d'altres nivells", ha reblat.
"T'imagines la quantitat d'hores que estem perdent? És que és insofrible, és un sense sentit perquè continuem des del 2022 així i no sabem quina quantitat de milions de fons Next Generation s'han gastat per coses com aquestes". Segons Rueda, a aquest instrument bàsic no s'han destinat aquests diners i "encara remant i no hem posat el motor". Cinc anys després, tenen "més informació i més experiència en sectorització dels usuaris", però mentre ells han fet els deures, "el sistema encara està decidint què és el que ha de fer" i "no han entès res del que va passar".
Desigualtats salarials
Des de la patronal de residències (ACRA) reclamen un increment del finançament públic de les places concertades per millorar el sou dels professionals, que segons dades de la pròpia patronal, cobren fins a un 40 per cent menys que els mateixos geriatres al sistema públic. Els cuidadors a les residències privades cobren, en la majoria dels casos, el salari mínim interprofessional.
