Tres anys lluny d'Ucraïna: "aquell 24 de febrer va acabar la meva vida"

Barcelona

"D'un dia per l'altre vaig haver de posar tota la meva vida en dues motxilles, només em queden records". Amb 14 anys en Sasha va haver de marxar d'Ucraïna per la invasió russa. Ho va fer acompanyat de la seva germana i la seva mare, la Tatiana. Ara tots tres viuen a una habitació d'un pis compartit a Santa Coloma de Gramenet. "La nostra vida ha canviat", explica la Tatiana amb llàgrimes als ulls. "Nosaltres vivíem a Nikopol, una ciutat important que està prop d'una central nuclear. La ciutat, però, va ser bombardejada i vam haver de marxar quan Rússia va començar a destruir cases i comptabilitzàvem els morts a desenes".

En Sasha i la Tatiana han assistit, aquest cap de setmana, a l'homenatge que la comunitat ucraïnesa ha celebrat al barri de Sant Martí de Barcelona per commemorar els tres anys de la guerra. Aquí s'han trobat amb l'Àlex, un home de 43 anys: "la meva vida va acabar el 24 de febrer de 2022. No tinc res del que tenia, ni casa, ni feina. Ara visc a Barcelona amb la meva dona i el meu fill". L'Àlex manté la feina, és enginyer de projectes i desenvolupador de software, i espera poder tornar aviat al seu país "confio en el meu president, en el nostre exercit, en la nostra gent... Ucraïna té una gran història i un gran futur".

Ampliar

Cerrar

Amb la innocència d'un nen de 6 anys, en Tibur explica que va arribar a Espanya, acompanyat dels seus pares, "el segon dia de la guerra". El primer el recorda amb por "quan vaig escoltar la primera bomba em vaig espantar molt i vaig abraçar la meva mare". Per protegir-nos de les primeres bombes, que feien un soroll espantós, assegura, ens tapàvem el cap i ens ajupíem, "per sort no ens van tocar i la bomba va anar més lluny".

Són alguns dels testimonis que hem recollit a Ser Catalunya per commemorar els tres anys de la guerra a Ucraïna. Vides, les d'en Sasha, la Tatiana, l'Alex o en Tibur, que van canviar de la nit al dia i que mai recuperaran.