Preferir viure al carrer abans que separar-se del gos

Barcelona

En Thomas fa gairebé vint anys que viu a Barcelona. La major part d'aquest temps l'ha passat al carrer. Els dos últims anys amb en Baloo, el seu gos. "És el meu nen. No sé com explicar-ho. No deixaré el meu gos sol al carrer. Tampoc que el toqui tothom" defensa.

A la capital catalana, hi ha una trentena d'albergs i centres de dia públics que atenen persones sense llar. La majoria permeten l'entrada amb animals de companyia, però encara n'hi ha que no. Són animals que, sovint, acaben convertint-se en família per a aquestes persones.

Un dels primers que els va acceptar va ser el centre d'Acollida Assís, al barri de Sarrià, de gestió privada. Allà, els usuaris poden entrar-hi amb els seus gossos des de fa sis anys. Durant aquest temps, expliquen els treballadors, només hi ha hagut un incident. Les persones que hi van hi troben un espai apte per a mascotes, amb una caseta per a animals, aigua, menjar i joguines. Un lloc tranquil, lluny del trànsit de la ciutat, que els és estressant. "Ser al carrer ja és estressant. Ser-hi amb un animal ho és més. Crec que poder tenir un espai com aquest és un dret" explica Jéssica Pizarro, treballadora social de l'Assís.

El fet de deixar-los entrar va començar "a poc a poc". Primer, els feien esperar davant de la porta, després els van deixar accedir al passadís i, finalment, s'ha construït un espai perquè s'hi puguin quedar. "És un camí llarg. No és deixar-los entrar i ja està. Cal supervisió i una normativa. Fer-ho ordenadament" diu Pizarro. En el seu cas, va ser la fundació FAADA, que vetlla pels drets dels animals i de les persones sense llar qui els va aconsellar. En Thomas i en Baloo hi van cada dia perquè s'hi senten "segurs".

"A Barcelona és difícil trobar llocs on poder viure amb gossos"

En Thomas fa temps que busca un lloc on viure. També una feina. De fet, quan va arribar a Barcelona, treballava al món del màrqueting, i va estar en diversos call centers. Ho va perdre tot i es va trobar vivint al carrer, a Sarrià. Des del centre, l'ajuden amb tots els tràmits, però ell té clar que sense en Baloo no anirà enlloc. Abans, prefereix viure al carrer: "Jo podria llogar una habitació, però sense ell no. És la meva responsabilitat. Sense ell, no".

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Lamenta que a Barcelona és difícil trobar llocs on poder viure amb gossos. La Jéssica ho comparteix: "No pot treballar perquè no té on anar. On deixa el gos? És com una roda de hàmster. Primer hauria de tenir un allotjament per poder buscar una feina i tenir un lloc segur on poder deixar el seu animal".

Amb tot, tant en Thomas com la Jéssica confien que cada vegada hi haurà més gent que els entendrà. Que entendrà que, al cap i a la fi, en Baloo és la família d'en Thomas i que no se'n pot separar.