Barcelona i onze ciutats més reclamen a la UE que les inversions en habitatge estiguin exemptes de les regles fiscals

Barcelona

Barcelona i 11 grans ciutats europees més han reclamat a la Comissió Europea que les inversions encaminades a combatre els problemes de l'habitatge quedin fora dels càlculs per avaluar el compliment de les regles fiscals als països de la Unió. En un acte celebrat aquest dijous al Parlament Europeu de Brussel·les, representants de totes les municipalitats -entre ells l'alcalde de la capital catalana, Jaume Collboni- han llegit un manifest on s'insta a l'executiu comunitari a adoptar una sèrie de mesures per fer front a una crisi que s'ha estès "més enllà dels grups socialment més desfavorits". Al mateix temps, els ajuntaments han anunciat que presentaran aquesta primavera davant la Comissió un pla d'emergència d'habitatge per a la UE.

Entre les mesures més rellevants, les dotze ciutats proposen que els fons europeus de cohesió no només vagin destinats a millorar l'eficiència energètica de les llars ja construïdes, sinó que també facilitin l'accés a llarg termini a habitatges socials i assequibles. Sobre els fons de cohesió, de fet, defensen que part de la nova assignació -que es farà a partir del 2027- estigui canalitzada directament a través de les administracions locals.

En la mateixa línia, suggereixen que els recursos corresponents als fons de recuperació i resiliència que no hagin estat assignats es redirigeixin als ajuntaments i a polítiques per facilitar l'accés a l'habitatge. Per altra banda, demanen un increment "substancial" del finançament destinat a l'habitatge assequible a través d'institucions com el Banc Europeu d'Inversions (BEI). En paral·lel, exigeixen més capacitat reguladora per poder intervenir en el mercat del lloguer.

Lectura del manifest

Durant la lectura del manifest a l'Eurocambra, l'alcalde de Barcelona ha subratllat que la necessitat d'actuar sobre l'habitatge és "urgent". "La crisi de l'habitatge afecta les classes més vulnerables i a les classes mitjanes; [...] els ciutadans estan forçats a viure fora de les ciutats, i això és inacceptable", ha assenyalat.

En aquest sentit, ha reivindicat que l'acció a escala europea "necessita" que les ciutats sigui "un soci clau" per a les institucions comunitàries. Al mateix temps, Collboni ha equiparat la crisi de l'habitatge amb la crisi de seguretat externa a la Unió, insistint novament en la necessitat que la Comissió Europea exclogui les inversions en habitatge assequible dels càlculs per avaluar el compliment de les regles fiscals, de forma similar a la proposta que va llançar la presidenta de l'executiu comunitari, Ursula Von der Leyen, per a la despesa en defensa.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

"Patim amenaces externes [en referència a Rússia], però també amenaces internes", ha insistit l'alcalde de la capital catalana. "I els temps excepcionals requereixen mesures excepcionals", ha afegit.

Pla d'emergència d'habitatge

A banda de la qüestió vinculada a les regles fiscals, els dotze alcaldes presents a Brussel·les han anunciat la presentació al llarg d'aquesta primavera d'un "pla d'emergència d'habitatge" per a tota la Unió Europea. "No volem esperar al pla oficial que vol llançar la Comissió Europea l'any 2026, perquè hem d'actuar ràpidament, hem d'actuar ja", ha declarat Collboni en una declaració als mitjans posterior a la lectura del manifest.

"Estava previst que el pla [de la Comissió Europea] s'anunciés aquest 2025, i el que s'ha dit és que es posposava a 2026; nosaltres defensem que no es pot posposar i que, si cal, nosaltres mateixos com a alcaldes i alcaldesses europeus presentarem un pla d'emergència amb dotació econòmica", ha afegit, sense especificar per ara xifres econòmiques.

Per l'alcalde de Barcelona, les idees presentades aquest dijous haurien de tenir prou força per ser escoltades. "Una de les virtuts d'aquesta aliança a favor de l'habitatge és que venim de punts geogràfics molt diferents i que pertanyem a diverses famílies polítiques", ha ressaltat.

Una iniciativa impulsada per Barcelona

La petició traslladada aquest dijous a Brussel·les és una acció impulsada des d'una aliança liderada per Barcelona i que té com a objectiu garantir el dret de l'habitatge a les ciutats europees. La iniciativa -batejada com a 'Mayor's for Housing'- suma la participació d'un total de 12 grans municipalitats del Vell Continent, entre elles Roma, París o Amsterdam, que representen un total de 14,5 milions de ciutadans.

Segons l'Ajuntament de Barcelona, a través d'aquest fòrum es vol crear un mecanisme de governança "permanent i estable" per a un diàleg "directe" entre les ciutats i el nou Grup de Treball d'Habitatge que ha tirat endavant la Comissió Europea en aquesta nova legislatura.

La lectura del manifest ha permès escenificar la unitat de les ciutats davant els problemes vinculats a l'habitatge i ha estat l'acte previ a una reunió que tindrà lloc aquesta tarda amb el comissari responsable d'Energia i Habitatge de l'executiu comunitari, Dan Jorgensen. De fet, en la trobada amb l'eurocomissari danès, els alcaldes lliuraran el document on es recullen les seves peticions.

Posteriorment a la reunió amb Jorgensen, Collboni intervindrà al ple del Comitè de les Regions per explicar les polítiques d'habitatge de la ciutat i subratllar la necessitat de defensar l'accés a l'habitatge.

Treball de fons

El viatge al cor de les institucions europees -entre elles Barcelona-, dona continuïtat a l'acció que grans ciutats europees van iniciar el desembre passat amb l'enviament d'una carta a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, a qui se li va reclamar que als ajuntaments puguin estar "en la primera línia" en el disseny de polítiques comunitàries en matèria d'habitatge i "poder administrar més directament" els fons europeus que s'hi destinin.

També en el marc del viatge institucional, l'alcalde de Barcelona va pronunciar un discurs en una audiència pública aquest dimarts a la comissió de Mercat Interior i Protecció del Consumidor del Parlament Europeu. Durant la seva intervenció, Collboni va reclamar que les ciutats tinguin "accés directe" als fons europeus per poder-los destinar a la construcció d'habitatge "social i assequible" i va assenyalar que la crisi d'accés a l'habitatge és "el principal problema" de les democràcies europees.

Al mateix temps, va reivindicar les polítiques aplicades a Barcelona, com el topall de lloguers o l’extinció de les llicències d'ús turístic, insistint que la Unió Europea "ha de respectar aquestes regulacions" i, on no existeixin "que les permetin".