La cap del dispositiu per detenir Puigdemont, sis mesos després: "És evident que va ser un fracàs"

Barcelona

Ha passat poc més de mig any del dia que l'expresident Carles Puigdemont va tornar a Catalunya i es va fugar davant dels més de 600 agents dels Mossos d'Esquadra desplegats a poca distància d'on es trobava el líder de Junts. "L'expresident va venir, se l'havia de detenir i no se'l va poder detenir per diferents aspectes. Per tant, és evident que va ser un fracàs", ha conclòs per primera vegada sis mesos després la cap d'aquell dispositiu, la comissària Montserrat Estruch, en una entrevista a l'Aquí Catalunya de la SER.

La comissària en cap dels Mossos a Barcelona ha definit la jornada del 8 d'agost com "un dels dies més difícils" de la seva carrera, tot i que, segons ella, no tot va fracassar. "Tota la resta, es va complir. Les persones que es manifestaven es van poder expressar sense que es veiés afectada la investidura, que es va poder fer sense cap problemàtica", ha reivindicat la comissària en referència a la investidura del president Salvador Illa.

"L'objectiu principal va ser positiu", ha dit Estruch, conscient del fracàs que va suposar perdre a l'expresident. La cap dels Mossos a Barcelona ha evitat, però, donar detalls del dispositiu o abundar en l'autocrítica mentre la justícia segueixi investigant els fets: "Tenim un procediment penal obert en instrucció", ha recordat la comissària.

L'informe que l'excap dels Mossos d'Esquadra, Eduard Sallent, va enviar al Tribunal Suprem amb les explicacions d'aquell operatiu assenyala a la comissària Montserrat Estruch com la cap del dispositiu. La Regió Policial de Barcelona era l'encarregada, segons l'informe, de l'elaboració i aprovació operativa del pla policial d'aquella jornada, que va enfonsar durant dies la reputació del cos.

En l'informe, els Mossos descrivien tot el que havien fet preventivament: s'havien preparat per a un possible atemptat gihadista, per a un atac de supremacisme blanc, van buscar Puigdemont a les clavegueres, van demanar entrar al Parlament el dia abans per buscar-lo a dins, pensant que el president de la Cambra, Josep Rull, podia haver-lo amagat allà.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

També van mobilitzar cotxes blindats, l'equip d'elit del cos, els GEI, i fins i tot, van reservar hotels a Madrid per portar Puigdemont davant el Suprem. En l'escrit admetien, però, que en cap moment van contemplar que intentés fugir. De fet, els seus serveis d'informació van fracassar. "Totes les gestions de coordinació i obtenció d'informació realitzades per la Comissaria General d'Informació, a través de tots els canals disponibles de la comunitat d'intel·ligència, van ser infructuosos, de forma que no es va obtenir cap informació", escrivien.

"En cap moment es va valorar com possible o probable que Puigdemont pogués tornar a Catalunya i no tingués la determinació d'accedir al Parlament; que tornés a Espanya per després fugir no es va contemplar com una possibilitat", reconeixen al Suprem en un text on insistien a culpar l'expresident, escrivint que la seva fugida "escapa de tota lògica racional i política".

El passat 19 de setembre, el jutge Pablo Llarena va enviar la fuga de Carles Puigdemont als jutjats de Barcelona perquè obrissin una investigació. El magistrat apreciava indicis dels delictes d’omissió de perseguir delictes i encobriment. L’instructor del Procés adjuntava els informes aportats pels Mossos d’Esquadra i també pel Ministeri de l’Interior, a qui havia demanat explicacions.