Gemma Deusedas: “Si no hagués agafat el teatre (Gaudí) m’hagués penedit tota la vida”

Barcelona

Gemma Deusedas, nascuda a Barcelona, ha participat en infinitat de projectes actorals on podem trobar papers al Polònia i al Crackòvia, actualment continua exercint d'actriu i també gestiona el Teatre Gaudí de Barcelona. Gemma Deusedas connecta el Llapis de Memòria.

'La Canción de Parchis', "conforme et fas gran vas recordant amb més delicadesa la teva etapa d'infantesa", "el meu pare ve de les belles arts i a casa una càmera de vídeo no ha entrat mai, de records d'infantesa només tinc fotos, no imatges en moviment".

Explica que la faceta artística i fotogràfica l'ha tret del seu pare, que era fotògraf, afirma que ella gaudeix molt de l'art de la foto.

Sobre el barri de Sants dels 80, "el recordo molt tranquil, era molt més barri que ara". Per fer BUP i COU va marxar a un altre centre, "em va agafar per la guitarra elèctrica i em vaig apuntar a classes de guitarra, però a part de l'escola, llavors un dia a una aula, vaig veure un cartell on alumnes de l'escola, per iniciativa pròpia, van muntar un grup de teatre, aleshores vaig anar-hi".

Únete al canal de WhatsApp de la SER

'Neverending Story' de La historia interminable, "no volia que 'La historia interminable' acabés i la vaig deixar durant un temps", "la versió pel·li em va agradar molt, el llibre em va encantar, però la pel·li em va agradar molt".

Ella va ser la pregonera de les festes de Sants del 2018, "va ser la culminació d'un any molt bo, va ser un repte per a mi", "no pots sortir a dir qualsevol cosa i has de valorar molt bé què dius". "Em sembla una tradició que no s'ha de perdre", "molta gent de les comissions em van explicar que alguns carrers ja no hi eren i que la tradició a poc a poc semblava que anava desapareixent, i vaig fer un vincle amb aquesta part artística i a instar els veïns i veïnes que fossin consumidors de cultura del barri".

'Les nits del Liceu' de Lax'n'Busto, "vaig anar a aquest concert amb 16 anys, era aquella sensació de dir, per primera vegada, soc gran, la sensació de tot el que em vindrà".

"No em podria quedaria amb cap d'aquells grups, en aquella època, per mi, aquests 5 eren els top".

'The Final Countdown' de Europe, "va ser fenomen fan, d'anar a l'hotel i aquestes coses".

"En aquella època era com un triangle, tenia tres ídols: Europe, Madonna i Withney Houston, però els vaig anar perdent la pista, després em vaig assabentar que els Europe venen recurrentment a Barcelona i vaig anar a un concert seu a Razzmatazz".

"Quan jo era petita i la meva germana adolescent era l'època on pitjor ens portàvem, perquè era molt trasto amb el meu cosí gran, perquè jugàvem a futbol, dins l'habitació, amb una bola de petanca".

'La cançó d'Osmar' de Mar i Cel, es va enamorar encara més del teatre amb les sortides que feia amb l'escola, "la primera sortida al teatre amb l'escola va ser Mar i Cel".

"Quan vaig acabar d'estudiar, de seguida vaig començar a fer classes, ho abasto amb nens petits, adults i persones en risc d'exclusió social", "de les vegades que més m'he emocionat com a professora ha estat amb aquests tipus de projectes".

Ella va entrar a l'Institut del Teatre, "recordo que les proves de l'Institut eren molt dures, i hi havia una mena d'idealització de les proves de l'Institut del Teatre tipus: 'si no entro, no em dedico a això'".

Actualment és la cap de la productora Buganvilia, "l'aixeco amb 2 companys més, després cadascú va prendre diferents camins i continuo jo amb Bunganvilia". "Quan vam constituir l'empresa es deia d'una altra manera, i quan es van separar els camins, vaig pensar que seria bo canviar el nom. Sempre he estat molt de terrasses perquè m'agrada veure el cel des de casa, i sempre he tingut buganvíl·lies", "quan tu vols fer créixer una cosa l'has de regar i cuidar".

'La Belleza' de Luis Eduardo Aute, "moltes vegades intento sortir enrere i penso que vivim en una societat que està molt malalta en el dia a dia, ara estic en un moment de màxim estrès", "m'he pogut equivocar moltes vegades a la vida, però puc dir que soc una bona persona", "no puc solucionar les guerres del món, però puc impactar amb les coses que puc fer".

'Tajabone' d'Ismael Lo, "és una cançó que forma part de la meva banda sonora i també pren una volada als darrers anys perquè el temps que la meva mare va estar ingressada per COVID, i finalment va morir, la vaig escoltar força, és una cançó que m'emociona molt". "Quan perds un pare o una mare, ja hi ha alguna cosa a la teva vida que no tornarà a ser igual".

Conclou el Llapis amb 'Titanium' de Sia i David Guetta.

La Playlist del Llapis de Memòria de Gemma Deusedas

• La Canción de Parchis - Parchis
• Neverending Story - BSO de La historia interminable
• Les nits del Liceu - Lax'n'Busto
• The Final Countdown - Europe
• La cançó d'Osmar - Mar i Cel
• La Belleza - Luis Eduardo Aute
• Tajabone - Ismael Lo
• Titanium - Sia i David Guetta