"No s'investiga sobre càncer infantil perquè no dona diners, no és rendible"

Barcelona

Difícilment passi una setmana sense que tinguem notícia d'algun avenç científic relacionat amb el càncer d'adults: nous marcadors de diagnòstic, nous mecanismes de funcionament de la malaltia o noves teràpies. Això amb els càncers que apareixen entre els 0 i els 20 anys, aproximadament, no passa. "La manca d'inversió en investigació sobre càncer infantil impedeix avenços en els tractaments. Actualment, s'administren les mateixes teràpies que fa dues i tres dècades perquè els laboratoris no aposten per aquestes línies de recerca: com que hi ha pocs pacients, no té retorn, en termes econòmics", ha explicat a SER Catalunya el doctor Andrés Morales, director assistencial del Pediatric Cancer Center Barcelona de l'Hospital Sant Joan de Déu (SJD).

A Catalunya, cada any es diagnostiquen entre 200 i 250 càncers en nens i adolescents, una xifra que -afortunadament- queda molt lluny dels més de 40.000 tumors malignes identificats en adults. Però el que objectivament és una bona notícia, aquesta incidència tan inferior, castiga els pacients pediàtrics a l'hora de la veritat.

"En aquest sentit, el càncer pediàtric li passa el mateix que a les altres malalties minoritàries: que el mercat és molt petit, amb la qual cosa el retorn a la inversió és zero o negatiu. És un dels motius pels quals no és una prioritat en les agendes públiques i privades".

Molts supervivents pateixen seqüeles greus

Aquesta manca d'investigació fa que els tractaments oncològics que en l'actualitat s'administren als pacients pediàtrics siguin els mateixos, una mica millorats, que fa vint anys o més. En el 80% dels casos aconsegueixen erradicar la malaltia, però són teràpies molt agressives que sovint afecten la qualitat de vida dels nens a curt i llarg termini.

"L'absència d'innovació fa que un percentatge no insignificant de supervivents d'un càncer infantil tinguin problemes de salut importants; en alguns casos, fins i tot es redueix la seva expectativa d'esperança de vida per haver rebut quimioteràpia o radioteràpia. En aquests pacients tenim no només el problema de les recaigudes, que el càncer torni, sinó que quan ja han passat deu o vint anys apareguin nous tumors generats pels tractaments altament tòxics que van rebre. O sigui que el 80% es curen de la malaltia, però pateixen unes seqüeles importants", lamenta el doctor Morales.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

El 80% dels nens i adolescents amb càncer es curen, però el 20% restant, no. Dit d'una altra manera, en un de cada cinc casos els metges han de comunicar a les famílies que no poden oferir cap teràpia amb probabilitat d'èxit al seu fill.

Dues malalties molt diferents

Cal tenir present que el càncer infantil no és la mateixa malaltia que el càncer d'adults. Els mecanismes que provoquen la patologia són diferents. El càncer en l'edat adulta està estretament vinculat a l'entorn, amb els estils de vida i l'envelliment. Per això, els oncòlegs diuen que fins al 30% dels tumors malignes en persones adultes es podrien evitar només canviant d'hàbits. En nens, adolescents i joves de fins a 20 anys, el càncer apareix durant el procés de desenvolupament de les cèl·lules de forma fortuïta i aleatòria.

Ampliar

Cerrar

"Aquesta alteració en el desenvolupament de les cèl·lules fa que si queden immadures al moll de l'os, provoquin una leucèmia; si són del cervell, desenvoluparan un tumor cerebral. I passa exactament el mateix amb els ossos, el fetge, els ronyons ... En tots els òrgans susceptibles de generar un càncer del desenvolupament, i això passa durant les primeres tres dècades de la vida, quan el cos encara està en construcció", explica el director assistencial del Pediatric Cancer Center Barcelona.

De fet, els càncers dels adults i els que afecten els nens són tan diferents que n'hi ha dels primers que mai pateixen els segons. "En nens no existeix el càncer de pròstata, el càncer de mama, el de còlon, el de pell ... Aquests tumors malignes, que són els més freqüents en adults i per als quals hi ha tanta investigació per fer nous fàrmacs, no es donen en edat pediàtrica".

A diferència del càncer d'adults, res no pot afavorir ni evitar un càncer infantil. "Davant d'un diagnòstic tan demolidor com el del càncer infantil, moltes famílies ens demanen -amb sentiment de culpa- com pot ser que els hagi tocat a ells, que porten una dieta i un estil de vida saludable. En aquests casos sempre els diem que hi ha dues notícies, una de bona i una de dolenta. La bona és que res del que hagin fet o no fet pot haver provocat l'aparició el càncer infantil; la dolenta, que encara desconeixem molts dels factors que hi intervenen, és una malaltia avui en dia aleatòria i impredictible".

Per això no existeixen programes de cribratge preventiu en edat pediàtrica, "perquè no tindrien cap sentit", assegura Andrés Morales. "Els esforços s'han d'adreçar a la identificació dels símptomes per poder fer el diagnòstic tan aviat com es pugui i a tractar la malaltia intentant provocar la menor quantitat possible de seqüeles. I aquests repten demanen investigació, i la investigació, inversió".