Les assassines del musical Chicago avui serien tiktokers?
L’actor Albert Bolea i el director musical Andreu Gallén presenten l'èxit de Broadway al teatre Tívoli de Barcelona
Barcelona
Un dels grans clàssics del teatre musical arriba a Barcelona. A Nova York fa gairebé 30 anys que es representa des de la seva reposició l'any 1996, i ara la cèlebre obra ambientada a l'època de la llei seca, els gàngsters i els criminals famosos aterra al Tívoli. Parlem de 'Chicago' amb dues peces claus d'aquesta funció.
All that jazz
Que la brillantor i l'espectacularitat del coreògraf i director Bob Fosse continuï rodant ininterrompudament tres dècades després de la primera versió no és casualitat. "És un dels grans genis del teatre musical del segle XX. El tipus de coreografia que feia Fosse és única, i avui dia es beu encara de la seva estètica". Segons Andreu Gallén, que ha portat la direcció musical d'aquesta producció, el teatre va quedar revolucionat pel moviment que van significar els muntatges de Fosse, i la seva proposta no ha estat un cas diferent.
Roxie, una It Girl
L'obra, escrita l'any 1975 i basada en un text dels anys 30, reflecteix la decadència de la veritat i el joc de la manipulació en totes les seves formes. Però tot plegat ressona molt més actual del que s'espera d'una peça dels anys 20. "És curiós comprovar com una obra mestra com 'Chicago' és immortal. Veient el món d'ara amb les xarxes socials, les fake news i on construir relats falsos és tan fàcil, el personatge de Roxie Hard és brutal", diu Gallén. "És com una tiktoker", hi afegeix Albert Bolea. I ho diu reforçant-se en el seu paper, el de Mary Sunshine, que no deixa de ser la personificació de la premsa sensacionalista i la idea de vendre mentides per tal d'aconseguir reconeixement.
Com cap altre
Tant l'Andreu com l'Albert, a qui defineix com un superdotat del cant, diuen ser plenament conscients de l'excepcionalitat d'un muntatge com aquest. "Són moltes funcions, molta repetició, i mantenir la sensació que cada peça és meravellosa és insòlit. 'Chicago' dona un valor a la música com no ho fa cap altre. I potser no es repeteix". Però, de moment, fins al 2 de març al Tívoli.
