Remei de Ca la Fresca: “La música de denúncia no té ressò mediàtic”

Barcelona

Xantal Rodríguez, Artur Piera, Víctor Inskipp i Iago Rueda són els quatre integrants d'una de les bandes més inclassificable del panorama català. Sense etiquetes, amb veu pròpia tant a nivell de música com de lletra, porten "remeiets per a tot tipus de dolences".

Fusta d'artistes

Amb el seu segon disc deixen clar que no són un grup qualsevol. Assenyalen, denuncien i critiquen a qui convingui a través de les seves lletres, que no són precisament cartes d'amor. Les seves cançons supuren ràbia contra la sensació que diuen compartida per tota una generació: la impotència de poder fer res per a canviar les coses. "Fent música tens un altaveu. Les entrevistes, l'escenari, la gent que t'escolta... nosaltres volem aprofitar el micròfon per moure alguna cosa". I ho fan reivindicant el fet d'estar enfadat a reacció de fets que pateixen i que no els semblen bé, com a la cançó que dediquen a l'alcalde del seu poble i a tants altres "incompetents".

Allò mainstream

Com ells, trobem altres grups que destaquen per la força del seu discurs, però que costa trobar entre la cartellera de segons quins festivals. "No som pocs els qui fem música de denúncia, però no tenim ressò mediàtic. A nosaltres ens ha costat molt fer-nos un forat a la indústria. Tot just ara alguns festivals ens comencen a trucar i és evident que té a veure amb el missatge". De tota manera, confien en el canvi de paradigma que de mica en mica s'està fent, on un grup com el seu "pugui arribar a ser la música de moda".

Únete al canal de WhatsApp de la SER

On s'amagaran

Cançons com 'De cara/Esmolada' posen sobre la taula abusos que "en algun moment o altre s'han de pagar". "Senyors grans empaitant nenes" i altres incomoditats que, com explica la Xantal, són tema d'actualitat constant i que ells canten com un avís de com les coses estan a punt de canviar. Amb el mateix to reivindicatiu va sortir 'Tots els tons de la ràbia', una col·laboració amb l'activista i poeta libanesa d'ascendència palestina, Rafeef Ziadah. Van musicar un dels seus poemes que parla de la repressió al poble palestí, on ressonen frases com "cap ocupació no és bona i cap exèrcit és moral" o "deixa'm parlar la meva llengua materna abans no m'ocupin l'idioma també".

El seu directe

La versió que van fer de 'Paper planes' de M.I.A va escandalitzar molta tieta catalana i és un dels moments més esperats dels seus concerts. 'Tot el que volem és okupar-te el xalet' és la cançó amb què se'ls relaciona més fàcilment i, encara que no sigui la seva preferida quan es parla de tocar en directe, la defensen amb el mateix magnetisme que les altres. Passaran per Salt el 21 de març, a l'Ateneu 9 Barris el dia 28, l'endemà a Mataró, i que en vinguin molts més.