Ramon Mirabet: "Els 8 primers anys sempre fèiem un 'xupito' de rom, però ara ens hem fet grans"

Barcelona

Són les cinc de la tarda i falten quatre hores per la presentació del cinquè disc de Ramon Mirabet a la Sala Apolo, la mateixa sala on va actuar per primera vegada ara fa 10 anys amb el disc que va suposar un abans i un després a la seva carrera, 'Those Little Things'. I el concert d'avui és molt especial perquè suposa "tornar a les arrels", un pas que durant la seva vida ha anat repetint perquè l'ha ajudat a tornar a la seva essència: "Quan vaig fer el talent show a França em veia dins d'un circ on em sentia incòmode, i per això vaig tornar al carrer". Avui, tornar a l'Apolo, significa això.

És per això que El Balcó s'ha colat als preparatius del concert, per conèixer les dèries, manies i rituals de Ramon Mirabet abans de pujar a l'escenari.

Saludar i dir adeu

Quan en Ramon entra a la sala principal de l'Apolo saluda a tothom: "El meu pare em va dir que quan arribés havia de saludar a tothom, i quan marxés dir adeu, i se'm va quedar". L'Apolo és especial per ell, és la sala on va tocar ara fa deu anys i un espai que dona "molt de caliu, d'estar a prop", entre els músics, i amb el públic.

Entre tot l'equip hi ha bona entesa, el mateix Mirabet ha admès que és com "fer una costellada amb els amics", això sí, amb el "salt al buit" que suposa després sortir al concert: "És com si tingués un examen final i no hagués estudiat". Malgrat tot, no li preocupa res, únicament que el muntatge sigui àgil i puguin fer una bona prova de so. Avui ja va vestit, per no perdre més temps i la llista de cançons està tancada, cosa que no passa normalment: "Normalment, ho deixo molt obert, però avui està 99% definit", inclosos els bisos.

Pujar a l'escenari

Quan puja a l'escenari no hi ha cosa que tranquilitzi més a Mirabet que "veure cares conegudes que sempre venen als concerts". No són familiars ni amics, però sí part de la família que li fa "sentir a casa". Una vegada el concert comença, el músic viu com un viatge, "com les olors, que transporten a temps passats". Pot ser que en una cançó l'emocioni o altre li faci riure perquè "la música té això, que et fa viatjar en el temps".

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Abans de l'actuació no hi ha cap mania ni ritual: "Soc caòtic, la meva rutina és el caos i quan tot està controlat, no estic al 100% tranquil", ha admès Mirabet. Les rutines són després del concert, "un riu, rentar-se les mans i abraçada". Això sí, ha recordat com els primers anys, al camerino, demanaven a l'equip una ampolla de rom: "Ens agravada fer un xupito, però s'ha perdut, ens hem fet grans".