Tenir càncer i ser al·lèrgic a la quimioteràpia

Barcelona

Us imagineu que teniu una malaltia molt greu i que sou al·lèrgics a l'únic tractament que us pot salvar? Què passa, en aquests casos, si el pacient no pot rebre els fàrmacs que necessita per a continuar viu?

"El que fem és administrar al pacient el fàrmac que li provoca l'al·lèrgia de mica en mica, en dosis molt petites i sota control mèdic, a l'hospital", explica a SER Catalunya el doctor Gustavo Perdomo, especialista del Servei d'Al·lergologia de Sant Pau. "D'aquesta forma, enganyem parcialment o temporalment el sistema immunitari perquè pugui tolerar el medicament mentre segueix el procés. Què significa? Que deixen de ser al·lèrgics durant el temps que cal administrar el tractament". Un cop s'atura el procés de dessensibilització, el pacient torna a ser al·lèrgic al fàrmac.

Només amb fàrmacs imprescindibles

El procés de dessensibilització té els seus riscos i es limita a pacients al·lèrgics a antibiòtics i a la quimioteràpia, bàsicament, fàrmacs de primera línia per tractar infeccions molt greus i càncer. "Són tractaments que sovint no tenen alternativa i que representen l'única oportunitat dels malalts per continuar vivint", justifica el doctor Perdomo. "Sense aquests medicaments, els pacients moriran. Per tant, hem d'intentar com sigui que puguin rebre la teràpia".

Les al·lèrgies a aquests fàrmacs insubstituïbles no són freqüents, la gran majoria de pacients no en tenen, però tot i això només a Sant Pau cada any es fan una desena de dessensibilitzacions a antibiòtics i entre cinquanta i seixanta a quimioteràpia. "Aquest últim any també n'estem fent moltes per aconseguir tolerància al ferro, per a pacients que necessiten suplements endovenosos d'aquest mineral imprescindible per produir hemoglobina i en són al·lèrgics. El procés es pot fer amb qualsevol medicament o suplement vitamínic, però el reservem només per a casos que no tenen alternativa terapèutica i són de vida o mort".

Les dessensibilitzacions obtenen molt bons resultats. Segons Gustavo Perdomo "el percentatge d'èxit és del 80-90%, és molt alt. També perquè són pacients molt seleccionats. Els companys de diferents serveis de l'hospital que tenen pacients al·lèrgics ens pregunten si podem dessensibilitzar-los i en alguns casos hem de renunciar a fer-ho. Hi ha més pacients al·lèrgics que dessensibilitzacions perquè no tots són candidats al procés".

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Quan la dessensibilització no és possible

Hi ha al·lèrgies que no es poden cancel·lar temporalment. Són les que es manifesten de forma tardana, no amb la primera o la segona dosi del fàrmac, sinó més endavant, amb el tractament més avançat. En aquests últims casos, no es pot fer. "Aquestes reaccions tardanes, per un mecanisme immunitari diferent de l'habitual, no són dessensibilitzants. De fet, ni tan sols ens ho plantegem. És com si a un cirurgià li dius que vols operar un pacient i ell t'ho desaconsella perquè les probabilitats d'èxit no ho recomanen". Aquests pacients no podran rebre el tractament que necessiten i els metges hauran de buscar alternatives, tot i que no siguin les inicialment més indicades.

La primera reacció és de por

I quina és la reacció de pacients quan els diuen que són al·lèrgics als medicaments que necessiten imperiosament i que abans han de passar per aquest procés?

"Acostuma a ser de por", explica el doctor Perdomo. "Pensem que són persones que ja han patit una primera reacció, arran de la qual han descobert que són al·lèrgics, i és una experiència molt desagradable i angoixant. Per això quan els expliquem que els administrarem el mateix fàrmac (a dosis petites i amb control, però el mateix fàrmac), la reacció és de por. Però estem parlant de pacients que tenen malalties molt greus i al final han de confiar en els professionals perquè tampoc no tenen massa més opcions".

La dessensibilització és el paradigma de la medicina personalitzada i cada cop se'n fan més perquè les al·lèrgies a fàrmacs van en augment, a la quimioteràpia especialment perquè el volum de pacients que en necessiten ha crescut molt. "Estan creixent totes en general perquè ara n'identifiquem moltes que fa uns anys no érem capaços de diagnosticar. Els circuits són més amplis, multidisciplinaris; amb un sol pacient sovint intervenen diversos especialistes i això permet ser molt més exitosos en trobar les al·lèrgies. I ara, a més, tenim la solució".