Tardà: “ERC necessita un gir a l’esquerra. S’han d’acabar els pactes amb el centredreta català”

Barcelona

El procés ha mort i ara mateix el gran focus està posat en les creixents desigualtats socials que han sumit la ciutadania en la precarietat. És sota aquesta premissa que Joan Tardà crida el seu partit a apostar clarament per un "biaix, un gir, a l'esquerra". Això "és el que cal", diu, "en un moment on tant el país com el món canvia a una velocitat vertiginosa i tot es fa molt incert". ERC es troba en ple debat congressual, una vegada ha consolidat ja la renovació de lideratges, que ha tornat les regnes a Oriol Junqueras.

Per Tardà, els republicans han d'aprofitar la crisi interna que estan travessant com una oportunitat. "El congrés no només és per elegir les persones que han de comandar la nau, és molt més important saber què cal fer, com i amb qui", afirma l'exdiputat. És en aquest sentit que advoca per acompanyar aquest cop de volant encara més cap a l'esquerra amb tallar amarres amb l'antiga convergència i els seus hereus. Ho ha dit amb total rotunditat: "s'ha d'acabar la cultura dels fronts patriòtics". I ha posat com a exemple Junts pel Sí o els governs de coalició dels últims anys del procés, entre Convergència i ERC i ERC i Junts. En aquell moment, diu, "vam intentar guanyar a la primera, vam creure que podíem conquerir el palau d'hivern a la primera, i no va ser possible". Arribats a aquest punt, entén que "és evident que no té cap sentit que l'acumulació de forces provingui de pactes amb el centre dreta català, això s'ha d'acabar". Per contra, creu que l'estratègia de cara al futur ha de passar per "l'acumulació de forces de l'esquerra catalana i aquí hi ha sobiranistes i que no ho són".

Tardà s'ha mostrat enutjat pel fet que la resta de partits no hagin fet prou autocrítica dels anys més convulsos del procés. "Em fot que altres partits no hagin fet l'exercici que hem fet nosaltres per detectar què és el que havíem fet més que bé i el que havíem fet fatal", ha expressat. Sobre quines van ser aquestes coses que no es van fer bé, ha admès que "vivíem en un orgasme" que els va dur a "confondre que el silenci dels compatriotes que no expressaven ni devoció ni animadversió al procés era acceptació passiva". En aquest sentit ha demanat que "el PSC digui també què no van fer bé".