La jutge envia a judici l'eutanàsia a una noia per primer cop a la història

Barcelona

La eutanàsia, a judici. Per primera vegada a Espanya, un jutjat contenciós ha enviat a judici la decisió sobre la mort digna d'una jove paraplègica de 24 anys, que havia rebut tots els avals mèdics, però el pare s'hi va oposar. Segons avança la Cadena SER, la vista se celebrarà el pròxim 4 de març a partir de les 10 h i enfrontarà la Generalitat de Catalunya, que defensa la mort digna de la jove, i el pare de la noia, representat per l'associació ultracatòlica Abogados Cristianos que rebutja l'eutanàsia, ja que al·lega que la jove pateix diverses malalties mentals i considera la prestació un suïcidi assistit. La fiscalia, per la seva banda, demana escoltar la jove i els metges especialistes abans de prendre una decisió.

Així doncs, d'aquí a un mes, la magistrada del jutjat Contenciós Administratiu 12 de Barcelona i les parts interrogaran a la pacient i fins a set metges de diferents disciplines que van avalar l'eutanàsia de la jove. Segons l'auto al qual ha tingut accés la SER, hauran de declarar la metgessa de l'hospital on es troba; una neuropsicòloga i membre de la Comissió d'Ètica que va valorar el seu cas; una especialista en neurorehabilitació de l'Institut Guttmann; els dos metges que van rebre, tramitar i acceptar la petició d'eutanàsia; la cap d'Interconsulta i Psiquiatria de l'Hospital Vall Hebron i membre de la Comissió de Garanties de la Generalitat, a més d'un metge forense especialitzat en Psiquiatria, per tal que determini si la jove va sol·licitar l'eutanàsia de manera lliure, sense interferències o influenciada per la seva malaltia mental.

La jove va quedar paraplègica després d'intentar suïcidar-se fa dos anys

La dificultat del cas, segons van reconèixer els metges, rau en la joventut de la pacient, les patologies de salut mental que pateix i els seus antecedents autolítics. La jove pateix una paraplegia completa provocada per un intent de suïcidi l'octubre de 2022, quan va saltar des d'un cinquè pis. Des de llavors, té una lesió medul·lar que li impedeix moure les cames, li causa dolor, ha de desplaçar-se en cadira de rodes o de manera molt precària amb caminador i fèrules, i no pot fer les seves necessitats sense ajuda externa. Danys "permanents i irreversibles", segons la doctora de l'Institut Guttmann, que la va tractar durant quatre mesos.

Malgrat que la víctima va sol·licitar l'eutanàsia gairebé de manera immediata, després de veure's postrada en una cadira de rodes, els metges van decidir esperar almenys un any abans d'iniciar el procés. La psiquiatra que la va avaluar va determinar que, tot i que mostrava molta "implicació en la rehabilitació", "predominaven en ella els sentiments de desesperança, malestar emocional i dificultat per acceptar les seqüeles". Segons els documents als quals ha tingut accés aquesta emissora, la pacient també lamentava l'actitud dels seus pares: "Em sento incompresa per la meva família, em sento sola i buida; tota aquesta situació em genera molt sofriment", va declarar als metges.

Després del seu pas per l'Institut Guttmann, la jove va ingressar en un altre centre sanitari, l'Hospital Residència Sant Camil, de Sant Pere de Ribes. Allà va tornar a expressar el seu desig de morir dignament. Els professionals van celebrar tres reunions, amb cinc mesos de diferència, per valorar si la pacient podia prendre la decisió de sol·licitar l'eutanàsia. Per als advocats de la Generalitat, aquesta prudència demostra "un cuidat exquisit per part dels professionals mèdics que la van assistir durant tot aquest temps". La conclusió dels metges va ser positiva: la pacient insistia que "no volia viure així", per la qual cosa es va acordar tramitar la petició d'eutanàsia. Tant el primer metge que la va atendre, com el segon metge consultor, van avalar la seva mort assistida.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

2 d'agost: cita per a l'eutanàsia

L'últim pas era l'opinió dels especialistes de la Comissió de Garanties i Avaluació de la Generalitat, que de manera excepcional van decidir convocar els seus 19 membres per debatre el cas de manera col·legiada. El 15 de juliol de 2024, el ple va resoldre per unanimitat concedir-li l'eutanàsia. Paral·lelament, l'hospital on continua ingressada la jove va rebre un misteriós correu electrònic en nom de dues suposades amigues de la pacient, en el qual afirmaven que la jove havia canviat d'opinió i adjuntaven una carta signada per ella. L'hospital va citar la jove juntament amb un notari que va certificar, després d'entrevistar-la, que la noia no tenia cap intenció de detenir el procés d'eutanàsia i que no recordava haver escrit aquell document.

Després de dos anys esperant la mort assistida, la jove va obtenir una data: el 2 d'agost estava previst que rebés l'eutanàsia. No obstant això, el dia abans, el seu pare va presentar una demanda al jutjat de Barcelona oposant-se a la seva aplicació i demanant a la magistrada que paralitzés la mort assistida per valorar el cas. I així ho va fer. Poques hores després, un altre jutjat rebia una altra demanda idèntica. Aquesta vegada, d'un altre pare, de més de 90 anys, que demanava anul·lar l'eutanàsia concedida al seu fill, de 53 anys, després de patir tres ictus i dos infarts des de 2020. Des de llavors han passat ja més de mig any, i ambdós pacients encara esperen que les jutgesses resolguin el que ja van avalar els metges.

La Generalitat mostra "perplexitat" per haver allargat durant més de mig any el sofriment de la jove. La Generalitat defensa el dret de la jove a rebre la mort digna i, en el seu escrit de contestació a la demanda, destaca "la perplexitat que causa el fet que, malgrat la naturalesa del procediment, la prestació —vinculada a la dignitat humana— i el temps transcorregut des de la sol·licitud de la mesura cautelar, no s'hagi aportat cap prova de caràcter científic o pericial que contradiu els múltiples informes mèdics que fonamenten la decisió". Afegeix que "la demanda es limita a fer una interpretació profana de les conseqüències dels diagnòstics de la seva filla".

L'advocat de la Generalitat assenyala, a més, l'absència d'un interès legítim per part del pare, ja que la mort digna és un dret personal i intransferible, i argumenta que l'eutanàsia compleix amb tots els requisits, "àmpliament documentats per diferents facultatius mèdics durant gairebé dos anys, des d'octubre de 2022". Especialistes en neurologia, psiquiatria i psicologia han donat el seu vistiplau a la mort assistida de la jove, "complementats amb les valoracions i dictàmens" de la resta d'experts.

Segons la Generalitat, l'organització Abogados Cristianos, que va presentar la demanda, "té com a única i censurable finalitat ajornar el màxim temps possible l'exercici d'un dret fonamental per part del seu titular, i es limita a expressar una divergència ideològica tant legítima com innocent i, per descomptat, aliena a les garanties dels drets fonamentals".

Els arguments d'Abogados Cristianos i la Fiscalia

El pare de la jove al·lega que la seva filla pateix un trastorn límit de la personalitat, un altre trastorn obsessivocompulsiu a més d'idees suïcides que l'han portat a intentar llevar-se la vida en diverses ocasions. Afegeix que la pacient va millorar amb la teràpia a l'Institut Guttmann i que pot caminar amb l'ajuda de crosses. Per això, va demanar frenar el que considera un suïcidi assistit, assenyalant "l'obligació de l'Estat de protegir la vida de les persones, especialment de les més vulnerables, com és el cas d'una persona jove amb problemes de salut mental". L'home, assessorat per l'associació ultracatòlica, afegeix que no es compleixen els requisits per a l'eutanàsia, ja que considera que el consentiment de la seva filla està viciat perquè pateix malalties mentals.

La Fiscalia, per la seva banda, considera que els familiars estan legitimats, com a part del seu cercle proper, per impugnar la decisió dels metges. Donada la "transcendental importància" del cas, el Ministeri Públic no es posiciona a favor ni d'uns ni d'altres i sol·licita portar el cas a judici per escoltar tant a l'afectada com als experts abans de prendre una decisió. "És imprescindible que l'avaluació la realitzi un metge forense expert en psiquiatria, que pugui entrevistar-se amb la pacient i elaborar un informe sobre si el consentiment prestat va ser lliure, sense ingerències o influències derivades de la seva patologia mental, si el manté i si el patiment que suporta per la malaltia que pateix pot qualificar-se de greu, crònic, constant i impossibilitant", condicions necessàries per a l'aprovació de l'eutanàsia. "Així mateix, no es pot resoldre el procediment sense escoltar la interessada", conclou la Fiscalia.