Es dupliquen els mòbils decomissats a la presó: els funcionaris troben dos o més telèfons al dia

Barcelona

En els últims cinc anys, s'han més que duplicat els mòbils interceptats dins les presons catalanes. Telèfons amb els quals, segons alerten fonts penitenciàries, els interns poden seguir mantenint els seus negocis il·legals a l'exterior o, fins i tot, comunicar-se amb víctimes sobre les que tenen una ordre d'allunyament. Al 2023, Justícia va intervenir 819 mòbils, quan al 2018 eren 350 i les xifres, a les que accedit SER CATALUNYA a través de la llei de Transparència, mostren com previsiblement l'any passat es va marcar un nou rècord: amb dos o tres mòbils decomissats al dia.

Les dades del Departament de Justícia mostren que també s'ha duplicat la droga requisada als presos. Amb un número semblant d'escorcolls anuals, la quantitat d'estupefaents ha augmentat un 150%, la qual cosa demostra que les partides que circulen són cada vegada més grans. Des de 2019, en total, s'han decomissat 90 kilos de diferents substàncies. Si al 2019 els funcionaris van trobar en 9 kilos de droga als interns, l'any passat (i només fins l'octubre) ja eren 22 kilos.

"La droga i els telèfons mòbils generen deutes; deutes que s'han de pagar, a més de consums. I tot això ens porta a incidents als centres penitenciaris", lamenta en Francesc, comandament dins d'una de les majors presons catalanes i portaveu de l'associació de funcionaris de presons, Marea Blava. Diverses fonts penitenciàries destaquen l'augment de telèfons mòbils dins els centres, aparells prohibits s'introdueixen d'amagat a través de visites i vis a vis o de xarxes corruptes amb treballadors dels centres.

Els riscos del mòbil entre reixes: seguir delinquint, comunicar-se amb víctimes o fer vídeos de la presó

Els telèfons il·legals serveixen als presos, generalment, per comunicar-se amb les seves famílies o amics, però també per mantenint negocis il·legals. "Quan un intern té un telèfon mòbil el primer que ens preocupa és si hi ha vigent alguna ordre d'allunyament d'alguna víctima, i que amb aquest mòbil pugui trencar l'ordre de no comunicació, ja que quan s'introdueixen aquests aparells il·legals no podem controlar les comunicacions", explica en Francesc, que per seguretat prefereix no dir el seu cognom.

El mòbil també pot servir a alguns interns per mantenir els seus negocis a l'exterior i controlar o comunicar-se amb la resta de la xarxa. És el cas d'en Lucky, el sobrenom del líder de la major xarxa a Catalunya de narcotràfic internacional de cocaïna, desmantellada fa uns dies per la Guàrdia Civil. Segons van explicar els investigadors, tota l'estructura de l'organització estava dirigida per un home que estava a la presó. Però, "el que preocupa als funcionaris de presons", afegeix aquest funcionari, "és una activitat nova que poden iniciar els interns: la coordinació per entrar droga als centres penitenciaris".

Únete al canal de WhatsApp de la SER

"No es descarta un ús més lúdic dels telèfons", admet en Francesc, que alerta que, moltes vegades, fins i tot aquest també posa en risc la seguretat dels centres. Un exemple són els vídeos gravats en cel·les o, fins i tot, videoclips amateurs filmats en espais comuns per alguns interns que després pengen a les xarxes socials i que mostren l'interior dels centres penitenciaris.

De micromòbils a smarphones: ja són el 50%

Treballadors de diverses presons coincideixen que els darrers anys han detectat un canvi en el perfil de telèfons que es colen a les presons. Fa pocs anys, el 100% eren els coneguts com a micromòbils però, en aquest moment i des de fa un parell d'anys, la meitat dels telèfons interceptats ja són smartphones.

Els primers són mòbils d'uns 8cm, valorats al carrer en uns 20 euros, el preu del qual es multiplica per 15 entre reixes, arribant a costar fins a 400 euros. "Entre 300 i 400 euros, ja que no és un mercat fixe", explica el responsable de diversos mòduls a SER CATALUNYA. El segon tipus, smartphones d'uns 15cm, es venen de contraband a la presó per entre 1.000 i 600 euros, segons diverses fonts penitenciàries.

Prova pilot amb inhibidors de telefonia

Tant sindicats com associacions i professionals a títol personal reclamen mesures a l'administració contra l'augment d'aquests aparells i també de substàncies estupefaents. "No pots ser que l'administració hagi acceptat i normalitzat que circuli droga als centres penitenciaris", es queixa una sanitària que treballa en una presó. "Les dades mostren la permeabilitat del sistema i no veiem a l'administració responent", es queixa un cap d'unitat de Marea Blava.

Preguntada per aquestes dades, la conselleria de Justícia ha declinat fer comentaris ni declaracions. L'anterior Departament, amb Gemma Ubasart de consellera, va impulsar una prova pilot amb inhibidors de telefonia a la presó de Brians per acabar amb l'estraperlo de mòbils, segons expliquen diverses fonts prenitenciàries. El sistema no va funcionar i van haver d'aturar-lo perquè els inhibidors afectaven també als telèfons i les comunicacions dels treballadors del centre.