Tot és ComèdiaTot és Comèdia
Ocio y cultura

Adrià Targa: "El llibre surt d'una nit que vaig posar en risc la meva vida"

El poeta, guanyador dels últims Jocs Florals de Barcelona, publica 'Arnau'

ENTREVISTA. Adrià Targa

ENTREVISTA. Adrià Targa

25:20

Compartir

El código iframe se ha copiado en el portapapeles

Barcelona

Adrià Targa, guardonat amb premis de poesia tan prestigiosos com el Gabriel Ferrater i els Jocs Florals de Barcelona publica a Editorial Proa un llarg poema narratiu titulat 'Arnau'. Una obra amb un protagonista que no ho sap, però està a punt de morir. Potser està a punt de morir. Al 'Tot és comèdia', després d'improvisar un recital poètic ("la poesia està feta per ser dita i ser memorable, ser recordada"), hem entrevistat el poeta tarragoní. Aquí, alguns moments de la conversa:

El vers donat

"No m'agrada dir que soc poeta per davant de tot perquè això em sembla que t'ho diuen els altres, o té una aura de cosa meravellosa, decadent... no sé. No diria que soc poeta les 24 hores, però, si hi ha alguna cosa que em salva la vida, per la qual m'agradaria viure és per fer poesia. Aquesta mirada sempre m'acompanya, i quan me n'adono d'alguna cosa des d'aquesta mirada em fa feliç. Faig servir les notes del mòbil, i els versos em poden venir en qualsevol moment. Per exemple, l'altre dia em vaig aturar amb la moto al mig del Passeig Colom de Barcelona, a davant de Capitania Marítima, perquè vaig dir que si no ho feia en aquell moment, malament. I va sortir el vigilant, que em va dir que no es podia aparcar, i no li vaig dir que estava escrivint un sonet (riu) A més, aquesta imatge l'associem a un poeta romàntic i no, no és romanticisme, és que soc mandrós".

Aquella nit

"El poema 'Arnau' surt d'una experiència molt concreta de la nit. Aquella nit vaig sortir de festa, vaig fer coses que no hauria d'haver fet i vaig posar en risc la meva vida. És un llibre bastant autobiogràfic. Surt també d'un moment vital que és el d'anar deixant enrere aquesta vida de joventut que no és exactament la joventut, és potser portar-la una mica al límit amb tots els vicis -"vicis", que no és que sigui negatiu-. Beure alcohol, el sexe amb desconeguts, tot això que surt al llibre està exagerat. Tots tenim un cavall blanc i un cavall negre a dins. Quan et deixes endur massa pel cavall negre -que és el que li passa a aquest protagonista- arrisques moltes coses. Potser també és molt arriscat deixar-se endur pel cavall blanc, una vida molt feta, com això de les oposicions que hauria d'haver fet i no he fet (fa anys que Targa és professor substitut de llatí i grec a secundària)".

Fer versos al castell

"Vaig acabar el poema al castell de Montjuic de Barcelona (residència literària de les beques Montserrat Roig de l'Ajuntament de Barcelona) perquè l'obra passa justament allà. Vaig estar a l'edifici de Capitania, al costat del castell, a dins mateix del recinte. Els lavabos més bonics que he vist mai estan allà perquè des de la tassa del wc veies la Sagrada Família, era una passada. Escrivia cara al mar i m'encantava veure els avions que anaven passant cada mig minut anant a aterrar a El Prat".

 
  • Cadena SER

  •  
Programación
Cadena SER

Hoy por Hoy

Àngels Barceló

Comparte

Compartir desde el minuto: 00:00