Començar a escriure a la tercera edat, una manera de recuperar el passat
La Rosa, de 82 anys, i en Joan, de 68, han compartit a El Balcó l'aventura d'aprendre a escriure una novel·la, totes dues inspirades en el seu passat familiar

Començar a escriure a la vellesa, una manera de recuperar el passat
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
"A dalt d'un núvol". Així descriu la Rosa Dolcet, de 82 anys, el moment en què està; aquesta setmana ha presentat el seu primer llibre, 'Ella diu que és un heroi'. Un títol que va decidir a les 4 de la matinada, després d'acabar la novel·la: "Vaig fer un crit i em vaig posar a plorar i vaig dir, es queda així". En Joan encara no té títol pel llibre que està escrivint. Ell té 68 anys i ha decidit posar-se a escriure sobre el seu besavi. Porta escrites 340 pàgines, "la meitat del llibre, més o menys", amb l'objectiu d'acabar-lo aquest any.
Avui la Rosa i en Joan han conversat a El Balcó sobre què suposa escriure de grans, com s'ho han fet i quins plans futurs tenen.
Escriure
Ni la Rosa ni el Joan havien pensat a escriure abans. Ell, perquè estava "absorbit per la feina" i ella perquè no li havia portat la vida, tot i que recorda que sempre havia escrit bé a l'escola: "Em van posar una matrícula a la redacció final". Una vegada jubilats ha estat el moment de començar.
La llavor de la rosa va ser "una història personal i de família". Als 50 anys va descobrir que la persona que li havia fet de pare, no era realment el seu pare biològic i es va prometre a ella, i a la fotografia de la seva mare, "que esbrinaria qui era el meu pare". Així comença la seva novel·la que barreja realitat i ficció, una combinació que l'acompanya des de petita, quan va anar a viure a la ciutat i s'imaginava en tornar a dalt dels arbres del seu poble.
Fins ara en Joan només havia escrit informes tècnics a la feina, però mai se li havia ocorregut escriure una novel·la, va ser "una decisió vinculada a la jubilació". Quan va retirar-se havia de fer tres coses: socialitzar, activitat física i activitat mental. En aquest últim propòsit va incloure l'escriptura: "És un procés complicat, requereix tenir molta memòria". En el seu cas, escriu sobre el seu besavi, també una combinació de realitat i ficció. Una realitat que li ha portat molta feina de documentació per arxius històrics de tota Espanya, i fins i tot de Mèxic i Cuba.
Formar-se
Tant la Rosa com en Joan han après a escriure a l'Ateneu de Barcelona. Allà els han ensenyat tot el procés que comporta escriure una novel·la. "És una feinada", ha admès la rosa, "primer l'escaleta, definir els personatges, triar el principal i l'antagonista, i també el narrador". A partir d'aquí, la memòria juga un paper molt important. Tots dos intenten tenir-ho tot al cap, tota l'estona, tot i que això no evita que es repeteixin de tant en tant, i aquí arriba la duresa dels professors: "Apreten, apreten", ha assegurat en Joan.
'El Balcó'
'El Balcó' és el programa que s'emet cada tarda de 19.00 a 21.00 a SER Catalunya, presentat per l'Anna Puigboltas. Cada dia s'expliquen temes d'actualitat en profunditat o històries curioses que criden l'atenció. També hi ha espai pel debat i la conversa en profunditat, per les entrevistes a personatges rellevants i per les anàlisis concises. A més a més, cada tarda, sona la música que tria Joan Bofill i que s'ha d'escoltar aquell dia.

Laura Polo Dalfó
Redactora, productora, reportera i el que faci falta a El Balcó de SER Catalunya. Graduada en Periodisme...