La gestió privada de l’aigua encareix el preu un 26% als ciutadans
Són dades d’un informe de l’Agència Catalana de l’Aigua, que també mostra que hi ha municipis que paguen l’aigua 9 vegades més cara que altres
Barcelona
La gestió privada de l'aigua encareix un 26% el preu als ciutadans. Són dades de l'estudi anual de preus del 2024 que fa l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), i agafades del preu per metre cúbic al consum domèstic. Aquest informe també mostra que els catalans paguen un preu molt desigual per aquest bé bàsic depenent del seu municipi. Hi ha pobles i ciutats que paguen l'aigua 9 vegades més cara que altres, això suposa una diferència de més de 500 euros a l'any.
La majoria dels catalans , 8 de cada 10, paguen la factura a una empresa subministradora privada o mixta. Els experts creuen que la diferència de preu, un 26% més cara l'aigua domèstica quan no està municipalitzada, es deu a al fet que "molts ajuntaments no repercuteixen tot el cost del servei als ciutadans i cada poble o ciutat té casuístiques diferents". Ho explica Josep Maria Campanera, consultor en eficiència hídrica, que es dedica a assessorar ajuntaments per millorar els seus serveis. Fonts del sector consultades per aquesta redacció apunten que la necessitat de les empreses privades de tenir beneficis són un factor clau per aquest encariment de l'aigua quan no hi ha intervenció pública.
Des de l'Agència Catalana de l'Aigua declinen fer declaracions, però fonts d'aquest organisme expliquen a SER Catalunya que la gestió del subministrament és municipal, i que el control de preus el fa la conselleria de territori, que aplica un criteri igualitari independentment del tipus d'empresa que executi el servei. Afegeixen aquestes mateixes fonts que "no es pot abordar el tema de manera global", i que cal anar cas a cas per veure les diferències de preu.
Diferències de 500 euros anuals en la factura segons el municipi
La pregunta del milió és per què l'aigua és més cara a uns municipis que altres... I no hi ha una resposta única. Hi ha molts factors que intervenen en aquest punt: els quilòmetres de canonada per habitant que calen per fer arribar l'aigua a les llars, la distància entre les cases i el punt de captació d'aigua, els metres de desplaçament i l'orografia d'aquests terrenys... Els factors són múltiples i les causes diverses, però el cert és que les diferències entre municipis, comarques i províncies són molt grans, tot i que parlem d'un bé essencial de primera necessitat. Una desigualtat que també queda palesa en el consum d'aigua per municipi, ja que n'hi ha un centenar que gasten molt més que la mitjana.
Extracte del preu de l'aigua per província. Font: Agència Catalana de l'Aigua
Extracte del preu de l'aigua per província. Font: Agència Catalana de l'Aigua
Segons l'informe de l'ACA, agafant de referència el consum mitjà per llar, que és de 12 metres cúbics al mes, els preus són desiguals. A la comarca del Barcelonès la factura ronda els 36 euros mensuals amb IVA, la més alta. Les comarques amb el preu més baix són Alta Ribagorça (10€), Pallars Sobirà (13€) i Vall d'Aran (13€). A la part superior, a banda del Barcelonès, hi trobem el Garraf (32€) i el Baix Llobregat (31€). Aquest és el llistat de preus extret de l'informe:
- Barcelonès: consum 12 m3/mes (amb IVA) --> 35,66€
- Garraf: consum 12 m3/mes (amb IVA) --> 31,86€
- Baix Llobregat: consum 12 m3/mes (amb IVA) --> 31,6€
- Vall d'Aran: consum 12 m3/mes (amb IVA) --> 13,19€
- Pallars Sobirà: consum 12 m3/mes (amb IVA) --> 12,88€
- Alta Ribagorça: consum 12 m3/mes (amb IVA) --> 10,76€
"A l'Àrea Metropolitana portem aigua del Ter-Llobregat, i fem funcionar les dessaladores del Prat i de la Tordera. Les dessaladores tenen un cost molt elevat, i transportar aigua és molt, molt car", assegura Campanera. L'expert en gestió hídrica apunta també a un altre factor: si hi ha un bloc de pisos compacte i en pla, la xarxa serà petita i donarà servei a moltes llars. Però si tens cases disperses, amb pujades i baixades, on necessites bombar l'aigua i gastar electricitat, això encareix els costos. "No és el mateix tenir molts quilòmetres de xarxa per pocs habitants que tenir-ne pocs", rebla.
Els preus, en augment el 2025
A Catalunya el 80% dels ciutadans paguen la factura a una empresa privada o amb participació privada, però per contra, un 57% dels municipis gestionen directament el que es coneix com el servei d'aigua en baixa, és a dir, portar l'aigua dels dipòsits municipals fins a les llars. Això vol dir que, en general, les empreses privades participen en la gestió dels recursos hídrics sobretot a ciutats molt poblades. L'exemple més clar és l'Àrea Metropolitana de Barcelona, on l'empresa mixta Aigües de Barcelona dóna servei a milions de persones. Actualment, és una companyia que en un 70% és propietat de la multinacional Agbar, en un 15% de Criteria Caixa (braç inversor de CaixaBank), i el 15% restant és de titularitat pública, de la mateixa AMB.
La sequera ha encarit la factura de l'aigua a Catalunya els últims dos anys.
La sequera ha encarit la factura de l'aigua a Catalunya els últims dos anys.
El preu de l'aigua a les 22 ciutats on aquesta empresa dóna servei ha pujat aquest 2025 per segon any consecutiu després de 10 anys amb les tarifes congelades. Un augment de prop del 6%, que a la factura tindrà un impacte de 2 euros per rebut. Els augments han estat progressius depenent del consum de cada llar: qui gasta menys notarà un augment d'un 2,9% i qui en gasta més, del 6,7%.
Fa dos anys, el preu va augmentar un 11%, uns 5€ de mitjana a la factura, que arriba cada dos mesos. Aquests augments també tenen a veure amb la pujada de preus generalitzada que Aigües del Ter Llobregat, l'empresa pública que porta els recursos dels embassaments i les dessaladores als dipòsits municipals, va augmentar preus per l'increment de costos derivat de la sequera.
Altres Ajuntaments que tenen l'aigua municipalitzada, com El Prat, també han pujat la factura. En concret, aquest municipi ha encarit el preu un 9,2%, justificant el canvi pels augments salarials de la plantilla i la renovació dels comptadors.
