Creixen els recursos per l'escola inclusiva, però també les queixes

Barcelona

La Sindicatura de Greuges constata que des de l'aprovació del Decret d'Escola Inclusiva, l'any 2017, Educació ha doblat els recursos destinats a atendre els alumnes amb necessitats educatives especials, però aquest l'increment d'especialistes i de pressupost continua sent insuficient per cobrir totes les necessitats perquè també ha crescut, i molt, el nombre d'alumnes que han estat diagnosticats amb alguna dificultat.

Segons l'informe que la síndica de greuges, Esther Giménez Salinas ha presentat aquest matí, en els darrers 7 cursos el nombre d'alumnes amb necessitats especials que van a escoles i instituts ordinaris ha augmentat un 59,4%, malgrat que en el conjunt del sistema s'ha reduït el nombre d'estudiants pel descens de la natalitat (-1,8%). En concret, si el curs 2017/18 als centres ordinaris d'infantil, primària i ESO hi havia comptabilitzats 23.857 alumnes que necessitaven un suport educatiu específic -amb trastorns que poden anar des de la discapacitat visual o auditiva, fins al TDAH, TEA o diferents graus de discapacitat intel·lectual- el curs 2023/24 la xifra havia pujat fins als 38.027 alumnes.

En el seu informe, la Sindicatura assenyala que el motiu d'aquest increment és la millora en la detecció, especialment entre l'alumnat amb Trastorn de l'Espectre Autista, que ha incrementat un 111,3%, els trastorns de l'aprenentatge com ara dislèxia, o discalcúlia, que s'han enfilat un 105,7%, la discapacitat intel·lectual, que ha incrementat un 35,9% o la identificació de retards en el desenvolupament, que també ha sumat un 33% més de diagnosis. En paral·lel, també han pujat els diagnòstics d'altes capacitats (+62,4%).

Els recursos s'han doblat, però hi ha més queixes

L'informe de la Sindicatura constata que des del curs escolar 2017/18, Educació ha augmentat un 124% el nombre de docents en aules de suport intensiu d'escolarització inclusiva (SIEI), que s'ha incrementat un 94,3% el nombre d'hores contractes de monitors de suport als centres públics, un 30,3% els docents especialistes en educació especial al segon cicle d'educació infantil i a la primària i un 42% el professorat especialista en orientació a l'educació secundària. Segons dades del Departament d'Educació, el pressupost específic destinat a aquests recursos addicionals ha passat dels 359 milions d'euros consignats al pressupost prorrogat.

Però aquesta millora en les dotacions no ha suposat un increment de la satisfacció de les famílies. El nombre dels que prefereixen que els seus fills estudiïn en centres d'educació especial es manté estable i han augmentat les queixes i actuacions d'ofici fetes per la sindicatura, que l'any 2023 va tramitar 200 reclamacions referides a l'escola inclusiva (per manca de suports suficients, o per dèficits d'informació sobre l'atenció proporcionada).

Únete al canal de WhatsApp de la SER

La meitat dels alumnes amb necessitats especials abandona després de l'ESO

Segons les estimacions de la sindicatura, el 50% dels estudiants amb necessitats educatives especials que acaben l’ESO no segueixen cursant estudis postobligatoris a centres ordinaris. Més enllà de l'estimació, les dades revelen que mentre a l'educació primària i a l'ESO, el curs 2022/23 hi havia al voltant d'un 3,5% d'alumnes amb necessitats educatives especials, al Batxillerat el percentatge cau fins al 0,7%. Dit d'una altra manera, només 1 de cada 5 alumnes NESE detectats a la secundària continua després al Batxillerat.

En aquest grup, dels que si continuen amb estudis de batxillerat, hi ha majoritàriament alumnat TEA, estudiants amb algun trastorn d'aprenentatge i alumnes amb altes capacitats. En el cas dels cicles formatius de grau mitjà, la sindicatura rep queixes per les dificultats que té aquest alumnat per continuar la seva formació dins l'oferta reglada, on "hi ha resistències d'una part del professorat a aplicar modificacions curriculars", fet que provoca que alumnes amb necessitats especials "quedin exclosos dels mòduls de pràctiques" i que, en conseqüència, no puguin obtenir el títol que estan cursant sinó només un certificat d'estudis parcial.

Segons Giménez Salinas, molts d’aquests joves abandonen els estudis, o acaben redirigint-se a centres d’educació especial. Així, s’ha comprovat que malgrat que la xifra d’alumnes amb NEE que estudien en centres ordinaris ha augmentat, la quantitat d’escolars dels centres d’educació especial s’ha mantingut estable. Aquest fet, ha explicat, estaria vinculat amb aquest increment de l’alumnat de més de 16 anys.

Cal canviar la cultura del professorat respecte a la inclusiva

La sindicatura lamenta que "una part important del professorat" continua pensant que l'educació inclusiva és responsabilitat del personal de suport i del fet que l'administració proveeixi de suficients recursos específics, però no se senten interpel·lats per modificar la seva pràctica professional o la dinàmica de funcionament de l'aula. I avisa també que els centres i els serveis educatius encara no treballen de manera prou coordinada i integrada.

De fet, la sindica també ha reconegut que els equips d'assessorament i orientació psicopedagògica (EAP) estan “saturats” i considera que a la seva intervenció "li falta intensitat". En aquest sentit, ha apostat per enfortir la xifra de professionals que integren aquests equips i repensar el model perquè deixin de ser elements externs que bàsicament fan diagnòstics per tal que estiguin “més presents a l’aula” i ajudin el professorat a definir estratègies per facilitar la inclusió escolar.