Carles Sans: “La gent riu entre 4 i 5 cops per minut, ho he comprovat”
El còmic del Tricicle arriba al final de gira del seu primer monòleg ‘Per fi sol!’
Barcelona
El "guapo" del Tricicle, Carles Sans, ha passat pel 'Tot És Comèdia' coincidint amb les últimes funcions del seu primer espectacle en solitari -i "parlat"- després de la dissolució de la històrica companyia còmica. Estarà fins el 16 de febrer al Teatre Poliorama. Aquí, els millors moments de la conversa:
Riures cronometrats
"(A Per fi sol!') La gent no para de riure, ho fa entre 4 i 5 cops per minut, ho he comprovat. Vaig veure que reien tant que li vaig demanar a un regidor que fes un senyal cada vegada. Jo sabia que tenia bon material, però mai pots estar segur del tot fins que no ho proves. Tot el que explico és una autèntica bogeria, situacions viscudes al llarg de 40 anys per Tricicle i meves personals, totes reals"
Teatre "seriós"
"Vaig començar a l'Institut del Teatre com a actor de text, jo anava per aquí, i ja havia fet obres "serioses" com 'El mal de la joventut' de Ferdinand Bruckner, coses amb la Mercè Arànega i un musical amb la companyia El Teatrí amb una big band en directe. Forma part de la meva vida i, d'alguna manera, tornar a parlar (després de 40 anys d'espectacles "muts" amb Tricicle) ja em venia de gust, però mai m'hagués imaginat fent un monòleg"
L'intent de conquerir Nova York
"Als any 90 Tricicle vam actuar a l'Off-Broadway de Nova York fent l'espectacle 'Entre tres'. La idea era la d'estar en cartell mesos i estrenar més tard a Los Àngeles, però va anar regular perquè va sortir una crítica al The New York Times que començava dient que "el bon vi viatja malament" i criticava una sèrie de coses que li mancaven a l'espectacle, coses que ens havia fet treure un director que ens van posar allà. No ens havíem deixat dirigir mai, aquella va ser la primera vegada i, és clar, l'última"
Vetats a 'El Hormiguero'
"A 'El Hormiguero' (els de Tricicle) vam estar vetats sempre. Pablo Motos sembla ser que en els seus començaments col·laborava en un programa de ràdio on ens van convidar d'entrevistats, i es veu que ell va fer una sèrie d'acudits que no li vam riure cap, i això no ens ho va perdonar mai. Jo, sincerament, no recordo ni en Pablo Motos ni aquella entrevista, però es veu que a ell li va arribar a l'ànima, potser estem parlant de fa 30 o 35 anys"
