Albert Pijuan: “Fins i tot vaig fer un curs de perruqueria a YouTube per escriure la novel·la"
L’autor escriu sobre el cabell de Nicolas Cage, l’italo disco i les conspiranoies en ‘La gran substitució’
Barcelona
Poden casar, en una mateixa història, una secta d’adoradors dels pentinats de l’actor Nicolas Cage, velles glòries de l’italo disco (el fenomen musical dels anys 80), les teories conspiranòiques més estripades i, fins i tot, un dels últims magnats de Hollywood, el productor Dino de Laurentiis ('Dune', 'Conan'), i tot plegat amb un personatge protagonista que pul·lula buscant un usurpador i la seva pròpia identitat entre Sabadell, els Balcans i Los Àngeles, entre d’altres geolocalitzacions?
Tot lliga
La resposta és: sí, casen en la novel•la ‘La gran substitució’ d’Albert Pijuan. Elements tan bigarrats lliguen perquè al país tenim aquesta ment d’imaginació desbordant, que ha parit un dels llibres apareguts en les llistes dels més ben valorats per la crítica de l’últim any. L’autor de la premiada ‘Tsunami’ ha escrit aquesta vegada un viatge literari tan desaforat, aclaparador i enrevessat que sembla que convidi al lector a abandonar el barco, però l’efecte és el contrari.
Prendre’s la documentació seriosament
Albert Pijuan és un escriptor que prepara a consciència els seus textos. El procés de documentació de ‘La gran substitució’ ha passat per veure (amb bloc de notes al costat) totes les pel•lícules de Nicolas Cage: “que ell aparegui com a actor, no doblant -perquè també n’ha fet moltes d’animació- estan entre 120 i 130 i augmentant perquè en té tres per estrenar i està rodant una sèrie. Els anys bons -que son els dolents econòmicament per ell- ha arribat a rodar set pel•lícules”. I no només això. Com que l’espurna d'on neix tota aquesta història “labreríntica” son els cabells de l’actor de ‘Leaving Las Vegas’, l’escriptor fins i tot va fer “un curs de perruqueria de YouTube d’aquests de llatinoamericans per tenir les bases, la divisió del cabell, com es comença a treballar, i també vaig llegir alguns manuals per anar agafant confiança sobre el tema. Ara em veuria capaç d’agafar un cap i intentar alguna cosa”, diu en una entrevista al 'Tot és comèdia'
I també teatre
Pijuan, a més de novel•lista i assajista, és dramaturg. L’endemà de Sant Jordi estrenarà al Teatre Nacional ‘La tercera fuga’, una peça coescrita amb la també autora i directora Victoria Szpunberg, a partir d’una idea original de la creadora. “Cobrim com cent anys, i està molt vagament inspirada en la història de migració de la família de la Victoria Szpunberg, que comença amb els jueus d’Ucraïna dels anys 20 del segle passat que han de fugir dels progroms soviètics, i que van a parar a l’Argentina. D’allà, als anys 70, han de fugir per la dictadura i acaben anant a parar al Masnou i Barcelona”.
