Iridia critica que els 800 vigilants del metro de Barcelona portin esprais de defensa personal a partir de divendres
La directora de l'entitat de drets humans lamenta que el seu ús quedi en mans del personal de seguretat privada: "Hem identificat protocols deficients, manca de formació i abús d'autoritat"

Iridia critica l'ús d'esprais de defensa personal per part de vigilants de seguretat privada
03:09
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
L'entitat de drets humans Iridia critica la decisió de l'Ajuntament de dotar d'esprais de defensa personal als 800 vigilants de seguretat privada del metro de Barcelona. "Ens preocupa moltíssim i a més que es faci deixant a criteri dels vigilants quan utilitzar-los sense supòsits clars", ha lamentat l'advocada i directora d'Iridia, Anaïs Francesa, en declaracions a SER CATALUNYA, després que el consistori hagi anunciat que els vigilants podran usar aquesta eina a partit a partir de divendres vinent.
El consistori ha acordat armar aquest personal de vigilància privada, subcontractats per Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) per defensar-se en les situacions de més risc. "El podran utilitzar, segons el protocol existent, en els casos que presentin un major grau de complexitat i agressivitat i que puguin posar en perill la integritat física dels vigilants", va dir dimecres el tinent d'alcalde i regidor de seguretat, Albert Batlle.
"Un cop més veiem com la incorporació d'armes i eines es fa sense tenir en compte l'impacte que aquestes tenen en la salut i en els drets humans", ha criticat Franquesa, que alerta que en els darrers anys, en el marc de causes judicials per incidents al transport públic, han identificat "una manca de control sobre com es reacciona, uns protocols absolutament deficients en termes de l'ús de la força, una manca de formació sobre com desescalar situacions que puguin ser objectivament de risc i també de com s'ha utilitzat aquesta força, a més de situacions clarament d'abús en l'ús de l'autoritat".
L'entitat afegeix que lamenta "profundament que no es pregunti a les organitzacions de drets humans i altres institucions a sobre la incorporació d'aquestes armes abans de fer-ho". Segons TMB, l'empresa pública i l'Ajuntament fa mesos que treballen per incorporar aquests gels pebre de defensa personal. A diferència del gas pebre, insisteixen, el contingut és una mica més espès i permet dirigir el líquid corrosiu, evitant que afecti a tots els usuaris de l'andana o el vagó.
En qualsevol cas, es tracta d'una eina controvertida que, en el cas dels Mossos d'Esquadra, va sotmetre el cos i la seva direcció política a una intensa fiscalització en el moment d'adquirir uns esprais similars. Tant és així que des de 2019, que va ser quan els Mossos els van incorporar, només els han fet servir una vegada. Va ser aquest 8 d'agost, durant les protestes dels manifestants partidaris de Carles Puigdemont, que es van concentrar a les portes del parc de la Ciutadella, on creien que havia accedit l'expresident fugat.
De fet, l'anunci de la incorporació d'aquests esprais al cos de Mossos d'Esquadra fa cinc anys i mig va tenir conseqüències gairebé immediates i va costar el càrrec a l'aleshores directora de comunicació de la conselleria d'Interior, Joana Vallès. El president de la Generalitat, Quim Torra, va ordenar al conseller d'Interior, Miquel Buch, acomiadar-la després que organitzés una convocatòria de premsa on es presentaven els elements que havien adquirit els antiavalots i que podien fer servir en el futur, entre ells, el gas pebre.

Andrea Villoria
Periodista especialitzada en informació judicial, policial i d'emergències. Ha treballat a les redaccions...